Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artesà contemporani. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artesà contemporani. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’agost del 2020

Erika Hartje - joiera

Natural de Montevideo, Erika Hartje resideix a Menorca d'ençà el 1998. El primer contacte amb el món de la joieria va ser al Miami Beach Art Center, on va desenvolupar i demostrar la seva habilitat en joieria.

Una vegada instal·lada a Menorca continua la seva formació acadèmica a l'Escola d'Arts i Oficis de Menorca. Allà es forma com a dissenyadora professional en joies participant, de llavores ençà, en cursos amb temàtiques de variades tècniques i disciplines relacionades amb l'art. Té la carta d'artesana en joieria i pertany a l'associació «Entremans».

Una de les tècniques que empre en  el disseny i la creació de les obres és la d'ètnia Etrusca, en la qual predomina el gravat, el repujat, les filigranes i la granulació aconseguint unes joies que destaquen per l'elegància i el volum.

Les joies d'Erika han estat guardonades en diferents premis

Els materials que empre són, principalment, la plata, el coure i el llautó i, ocasionalment, l'or. També incorpora en certes peces altres materials com fibres de fulles de palmera, brins de safrà o fulles de romaní provinents del regne vegetal. Igualment podem trobar alguna peça damunt marès.

En les seves col·leccions hi trobam braçalets, penjolls, arracades i anells. Té clients a Menorca, Mallorca i Barcelona; i es poden veure peces exposades a la botiga Illenk (Ferreries). Acostuma a estar present als mercats d'estiu de Menorca, del que destaca els 10 anys que assisteix al Mercat des Born a Ciutadella.

És cofundadora del col·lectiu de joiers «7dejoies», amb qui ha participat amb diverses exposicions per les Illes Balears. Ha exposat les seves col·leccions a diferents galeries com ara als Estats Units, Uruguai, Espanya i Japó. El 2004, a la fira internacional d'Eurobijoux, va obtenir una menció per «qualitat de realització» del seu treball i el 2006 el segon premi de la galeria de Dissenyadors. Premiada per l'Escola Superior de Disseny de Palma, el 2005; i, el 2013 se li va concedir el segon premi del Concurs Internacional de Disseny de joies que va organitzar el Gremi de Joiers, Argenters i Rellotgers de Còrdova. 

Un dels guardons més important en el món de la moda i els complements és el «didal d'or», guardó que Erika va rebre el 2015. És un guardó que es concedeix com a prestigi i reconeixement a la tasca professional. 

El 2011 va llançar un nou projecte amb una nova col·lecció «Papallones». A dia d'avui moixos, flors i peixos han recobrat vida amb les seves mans, creant col·leccions on la inspiració té molt a veure amb l'ambient natural de Menorca, autèntiques joies d'autor.

Erika Hartje 
Carta Artesana Joiera
Instagram: erikahartjejoyas
Email: erikahartje@yahoo.es
Web: www.erikahartje.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 27/06/2020
antonio.olives1@gmail.com

dijous, 10 d’octubre del 2019

Xavier Ines Monclús - Joier

Xavier Ines Monclús, amb Carta d'Artesà Joier, fa sis anys que resideix a Menorca. Es va formar al departament de joieria de l'Escola Massana de Barcelona, ciutat on va néixer i ha residit tota la seva vida. Combina la seva professió impartint workshops -seminaris- a escoles especialitzades en joieria a Catalunya, València, Santander, París, Manchester, Florència i Tel Aviv. 

El 2013 i 2014 va organitzar i comissariar una exposició itinerant de joiers de Menorca sota el títol de "Menorca Contemporània". Es va editar un catàleg de l'exposició, la qual va itinerar per Es Mercadal, Maó i Ciutadella a Menorca traslladant-la, desprès, a Barcelona, València, Madrid, Sóller i Palma. Aquesta exposició pretenia mostrar un panorama divers i actualitzat de la joieria creativa feta a Menorca. Xavier Monclús també ha col·laborat com a organitzador i comissari en altres exposicions presentades a Barcelona i Anglaterra 

El seu avi era rellotger del qui diu va heretar les seves eines, algunes de les quals encara empra avui dia mentre que la resta les ha cedit al Centre Artesanal de Menorca as Mercadal, on s´exposa una mostra permanent d'oficis artesans de Menorca. La seva obra és un clar exemple de Joieria Contemporània o Joieria d'Autor, moviment que considera la joieria com un mitjà artístic més.

Xavier Monclús 
                                
L'obra de X. Monclús s'inspira reiteradament en l'arquitectura, actualment més en l'arquitectura menorquina i talaiòtica que són una important font d'inspiració. Objectes i elements de l'entorn quotidià i els animals són, també, fonts d'inspiració a la seva obra, utilitzant, sovint, la ironia i l'humor d'una manera recurrent. Des de 1992 les seves obres han estat exposades a diferents galeries i museus d'Espanya, Europa , Amèrica del Nord i Japó. 

A les seves creacions en Xavier sol incorporar altres materials que no són propis de la joieria, amb els quals dóna un estil molt singular i personal a les peces. Poden ser: la fusta, els plàstics o altres objectes trobats què converteix en atractives obres d'art. Un altra peculiaritat de la seva obra és el color, pintant superfícies i elements de metall.

Resumint, la línia d'investigació i disseny d'en Xavier es pot definir des de l'òptica d'una senzillesa minimalista, en la que cada peça té vida pròpia i on l'autor vol transmetre una història o faula que obre diferents maneres d'interpretació a l'espectador.

Paral·lelament a la seva obra artística, en Xavier elabora una col·lecció comercial que va ampliant gradualment anomenada «DINKY JEWELLS». Aquesta consta d'anelletes, anells, penjolls, petits fermalls i pins. En aquesta sentit, treballa la tècnica tradicional de joieria, utilitzant de manera recurrent la plata i el color.

Sempre he considerat que Menorca és una font d’inspiració per pintors, fotògrafs, escriptors; sens dubte, també ho és per als joiers, en aquest cas, per l'artesà joier Xavier Monclús.

Xavier Monclús. Barcelona 1966 
Carta d´Artesà Joier. Associat a ARTEME 
Sant Manuel, 51 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/09/2019
antonio.olives1@gmail.com





dilluns, 30 de setembre del 2019

Santi Capó - Joier

La descoberta d'en Santi que el dugué a entrar dins el món de l'artesania, es pot dir que començà als 14 anys fent d'aprenent de gravador. Va continuar amb els estudis de Formació Professional a Ciutadella dins el mòdul de modelista. I va seguir estudiant en una escola de joieria a Palma.

L'any 1987 comença a treballar com a joier professional i d'ençà el 1988 té la Carta de Mestre Artesà Joier, document que s'atorga a qui prèviament té la Carta d'Artesà i acrediti dur 10 anys en l'ofici o es dediqui a la docència. També té el Document de Qualificació Artesanal (DQA), document que acredita la condició d'empresa artesana i, a més, té cedit l'ús comercial de la marca de garantia "Artesania de Menorca". 

En Santi treballa amb or, plata i pal·ladi. Aquest darrer metall serveix de catalitzador, per donar color i crear contrast cercant en cada peça forma i volum, que és el que caracteritzen la seva obra. Ell dissenya i elabora les seves joies de forma totalment artesanal, a les que amb certa freqüència incorpora fotografia i pintura, de creació molt personal i d'inspiració menorquina. Totes les seves creacions surten amb la marca registrada Santi Capó; laboratori B2, les peces i els aliatges per la Plata 925 m i per l´Or 750 m que són el principal segell de garantia. El fet de pertànyer a ARTEME té l'avantatge de comptar amb el suport de PIME i Consell Insular a l'hora de presentar-se a fires o muntar algunes exposicions.

En Santi al seu taller.

En Santi cada d'any treu i presenta noves col·leccions que ha presentat i presenta tant a Menorca com fora. Normalment treu les col·leccions coincidint amb la Fira de Joieria de Barcelona. Distribueix les seves col·leccions majoritàriament a Catalunya, Llevant i País Basc dins Espanya i a Holanda, Alemanya, Bèlgica i Honk Kong. 
En Santi, a part de dissenyar i donar forma a les seves joies, que es poden trobar al Centre Artesanal d' Es Mercadal, també elabora joies per encàrrec i a gust del client que, tal com vaig poder comprovar al visitar el seu taller, segur que queda totalment satisfet. 

Desprès de veure fer feina a en Santi és quan te n'adones de la importància dels oficis artesans. El que per jo no eren més que dos molt petits disquets d´or, en un instant, amb les seves mans, adquirien la forma i volum que ell cerca convertint-se amb una peça única. Al comprar una joia comproveu sempre que el marcatge és el correcte, ja que és la garantia d'autenticitat del producte. 

Santi Capó Capella (Associat a ARTEME)
Carta de Mestre Artesà Joier 
DQA  
Carrer Rector Mort, 22 Maó 

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/09/2019
antonio.olives1@gmail.com


dilluns, 9 de setembre del 2019

Joan Bagur - Joier

"Clínica de la Joia", açò vol dir que, en Joan, a part de crear joies noves, n'arregla de tot tipus per espenyades que estiguin. En Joan quan tenia 16 anys començà d'aprenent durant 3 anys a Roberto Palau Roca, un taller d'alta joieria a Barcelona. Després va treballar 2 anys més a Carlos Reñé, en un taller de compostures, també de Barcelona. El 2003 li van concedir la carta de Mestre Artesà Joier.

És a partir de 1981 que va a Ciutadella i munta el seu propi taller, treballant per a joieries de Ciutadella i Ferreries. Actualment continua treballant per algunes joieries però, sobretot, per a gent del carrer, o sigui, clients particulars. Fa feina per encàrrec tant de nou disseny com tot tipus de reparacions. 

Treballa amb materials nobles com ara l'or groc, l'or blanc i la plata. Els motlles que empra per fer, per exemple, un anell, els fa d'os de sípia, marcant la forma que ha de tenir l'anell o peça i que omple d'or líquid o plata... Ell diu que és un procés mil·lenari i que l'empraven molt els egipcis. (A youtube cercant “Anell sèpia” es pot veure el procés de com en Joan fa un anell emprant aquesta tècnica).

En Joan Bagur al seu taller.
Amb en Joan vaig tenir l'oportunitat de veure com feia una peça per a una clienta que li havia duit algunes peces d'or, com cadenes rompudes, anelletes soltes a les que faltava la parella, anells espanyats, peces passades de moda, etc. El primer que va fer va ser fondre l'or que, una vegada líquid, va transformar en un petit lingot. Desprès hi va soldar una petita ansa, per continuar confeccionant una anella que va posar a dins l'ansa per on havia de passar la cadena per dur-la penjada al coll. 
Per fondre l'or va emprar un bufador de gas, i per fer les soldadures de les anses, anelles i altres peces petites va emprar un bufador oxhídric, el qual és més precís i no danya la peça amb què es treballa. L'últim pas va ser polir la peça aconseguint l'acabat perfecte. 

En Joan fa tot tipus de peces per encàrrec, que poden dur o no pedres encastades, segons el gust dels seus clients. 

Pinzells de plomes de coloms, pinces, llimes, peus de rei i un munt més d'eines, totes per una feina de precisió amb les que obté autèntiques obres d'art. Només he de dir que, després de conèixer el taller de "Clínica de la Joia" d'en Joan, vaig quedar admirat del que hi ha rere una joia acabada.



Joan Bagur Garrido
Carta de Mestre Artesà Joier
"Clínica de la Joia"
Carrer dels Gelosos, 1 - Ciutadella 
Email- clinicadelajoia@gmail.com 



Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 21/07/2019
antonio.olives1@gmail.com

divendres, 4 d’agost del 2017

JACINT ALSINA BARFULL Creador de joguets


Amb aquesta entrevista publicada a S'ULL de SOL (octubre de 2012) comença un recull d'entrevistes a  artesans de l'illa que han estat publicades a diverses revistes. Esperam que tenguin per al lector el mateix interès que tenen per a nosaltres, i que siguin un mitjà per a poder donar a conèixer una mica més el món que envolta als nostres artesans.

En aquesta ocasió ho farem des d'un punt de vista diferent, de les joguines, uns objectes tan simples i quotidians però que en sí entranyés tot un món.



El joc és l'element més important per a la vida d'un fillet. Els fillets juguen per omplir el temps, per viure, i viuen per jugar. Aquesta activitat els ajuda a descobrir el món i és indispensable per al seu creixement físic, intel·lectual i social. Aquest és el pensament de Jacint Alsina, artesà que fa joguets didàctics. Els científics afirmen que el joc i els joguets els preparen per a la vida d'adults i és important per a l'aprenentatge de la vida.

Tan importants són els joguets, Jacint?

Cada element que un infant introdueix al seu món del joc amb creativitat i imaginació, són coses que troba al seu abast i transforma en allò que vol que sigui. Així, capses seran cotxes o cadires seran trens. Dependrà de la seva imaginació. Aquesta idea del joguet ha desaparegut del món de l'infant. Avui, els joguets venen fets i limiten la creativitat de l'infant. A Menorca s'ha estudiar la cultura tradicional per recuperar joguets antics amb el seu nom, materials, forma de confeccionar-los i de jugar-hi.

Com vau entrar en el món dels joguets?

Som Jacint Alsina Barfull i no tenc cap precedent familiar a elaborar joguets. En acabar el batxiller, vaig conèixer un artesà que treballava la llenay al meu poble, Taradell (Barcelona). Vaig fer escultures i talles de fusta. Quan vaig venir a Menorca fa vint-i-sis anys, vaig fer talles i restauració de mobles.

Quan començau a fer joguets?

Als vint-i-vuit anys vaig tenir els meus dos fills. Em vaig especialitzar a elaborar encaixos per als fillets de fins a cinc anys. D'açò ja fa vint anys. Construesc jocs senzills. És necessari tenir manya per fer el joc que un es proposa.El joguet ha de ser útil i pedagògic.

Com feis la vostra feina?

Faig trencaclosques de llenay amb figures d'animals pintats amb colors naturals, objectes educatius i ecològics per a fillets de 2-5 anys. No he fet cap curs. He adquirit l'experiència fent feina. Coneixia la fusta i vaig treballar la part creativa. En un joguet, l'important és el color. El fet de viure el meu ofici, fa que evolucioni. Des dels primers encaixos, he venut tot el que he elaborat. També he fet peces que em satisfan, però és el mercat el que decideix els productes.

Dels que hi ha un component vital rere cada joguet...

Som artesà i aplic la meva filosofia a cada joguet. És essencial saber a qui ho destines. Faig joguets amb diferència, ja que entre fillets d'edats diferents hi ha un món. Ajut el fillet a apendre a integrar-se al seu entorn i a conèixer el seu cos. Un infant d'un o dos anys té una idea feta, però no té assumit el funcionament del seu cos. Ha d'apendre que les peces es desmunten i els majors han de mostrar-los quins animals són i què fan. Açò és cultura.

Idò l'adult ha de guiar al fillet...

L'adult és la connexió entre joc i infant, que ha d'aconseguir muntar i desmuntar les peces. Amb aquest aprenentatge obtindrà una habilitat motriu que després desenvoluparà. Els fillets més petits juguen amb poques peces per apendre quin animal fan. Han de partir d'un joguet senzill. L'aprenentage és constant i implica una interrelació entre adult i infant.

Quins materials i eines emprau?

La llenya de pi i el tauler són els materials més treballats. El tauler és una peça de llenya amb làmines encolades: és millor que el pi per fer encaixos perquè no té veta i no es trenca. El pi té l'avantatge de ser un material polit, però és romp fàcilment, i ha de ser resistent per jugar-hi els fillets. L'ullastre no és pràctic. Ús pintura recomenada per a joguets infantils, certificada per la Generalitat de Catalunya. No es destinyeix, no du plom ni és tòxica. Al taller tenc poques eines: la màquina de tallar fusta, una serra elèctrica de marqueteria, una fregadora per polir fusta, el disseny dels encaixos, pinces, colors i cubetes per pintar les peces.

Em comentàveu la importància dels colors com a món infinit...

Treball els colors bàsics: vermell, groc i blau, però també els colors secundaris i terciaris. M'agrada combinar els colors oposats (taronja i blau o negre). També mescl colors calents (groc, taronja, vermell) amb els freds (lila, blau, verd). Vull cridar l'atenció dels fillets perquè s'enamorin del trencaclosques. Constrastar colors ajuda els fillets a conèixer-los; és la part didàctica dels meus jocs. Els fillets miren els colors, traspassen la realitat i entren al món de la fantasia.

Com dissenyau un joguet?

Treball amb formes simples. En cada joc pens com combinar els colors per fer-lo atractiu. Tot i que m'agradi, també ha d'agradar al client. La decisió és simple: si el joguet agrada, es ven i faré més joguets d'aquell model; si no, el deix de fabricar. Són dissenys aposta pe a edats primerenques. Sempre he fet animals perquè hi ha una connexió animal-fillet. Els meus joguets són universals.

Que heu elaborat fins ara?

La llista és extensa: cavalls, vaques, tortugues, cargols i sargantanes. Són animals lligats a l'entorn del fillet. El cavall és un del més fabricats. Amb vint anys tenc un bon catàleg de productes, tot i que amb tantes variacions, el veritable catàleg el tenc dins el cap. Cada any elabor un o dos dissenys nous. Quant a la cultura popular menorquina he fet fabiolers, caixers i cavalls de les festes, que m'influeixen alhora de fer nous encaixos. Visc una simbiosi entre jo i dues dècades, quan em troben fillets de fa vint anys, em diuen que guarden els seus joguets.

Com elaborau un fabioler?

El procés per elaborar un joguet és tenir clar el seu disseny interioritzat, tenir clar com vull aquell producte acabat. Per fer un fabioler tenc el dibuix bàsic: després agaf la llenya, el calc damunt una tela metàl·lica i ensoldemà munt un trencaclosques. A la taula, amb l'encaix muntat, faig els darrers detalls i l'empaquet.



Teniu algun problema per fer els joguets?

L'augment del preu de les fustes i pintures. La fusta la compr a l'illa i la pintura a una empresa especialitzada de Girona. Em costa posar preu als meus productes, ja que vull vendre per a continuar treballant. Trobareu dos preus diferents segons si el comprau en un mercat al carrer o en una fira.

A on veneu la vostra producció?

Els productes els venc tot l'any, tot i semblar de temporada. Els venc a l'estiu i surt a altres mercats per treballar tot l'any. Vaig a la fira de Nadal a Palma i a la d'intergift (Madrid). Aquó venc jocs als mercats d'estiu i a les botigues. M'agrada la venda directe al públic, ja que tenc relació directe amb el client. Elaborar artesania de Menorca interessa a les botigues perquè és vendre qualitat. Venc molt a Fornells, al taller i tenc un mostrari tot l'any al Centre d'Artesania. A l'hivern prepar materail per vendre'l a fires (Palma, Madrid) i als mercats d'estiu. Faig una producció petita, ja que ho combin amb el treball a l'hort.

Esteis associat a alguna entitat?

Som fundador d'Entremans (2002), associació creada pels artesans del Mercat de Nit d'estiu d'Alaior. Vam acordar aquest nom perquè tots fem coses amb les mans. Vam ajuntar-nos per donar-li una identitat, reforçar les nostres peticions i fomentar la qualitat i professionalitat. Som membre d'El Taller , cooperativa d'artesans, i tenc la carta de mestre artesà.

Quin futur té el seu ofici?

Pens que l'artesà ha de creure en la seva feina, fer-la tan bé com pugui, saber el que vol i quines són les seves limitacions. Sobre els joves, no n'he trobat cap d'interessat a apendre l'ofici. Als joves els agrada més la ceràmica i la joieria. El món de la fusta és molt agraït, ja que la treballes de moltes maneres, com ho demostren els oficis de fuster, arader, miniaturista o jogueter.


dimecres, 15 d’octubre del 2014

'Menorca contemporània' joieria menorquina d'autor

Si ara us proposessin descriure Menorca estic convençut que no tindríeu problemes per fer-ho; totes i tots vosaltres seríeu capaços de detallar allò que més us agrada de l’illa, les seves virtuts i excel·lències, alguns racons, els costums, les festes... Emperò què passaria si us demanessin de fer el mateix sense paraules i ho haguéssiu de fer a través d’una joia? La cosa canvia, o no?

Idò, aquest va ser l’encàrrec que van rebre 10 joiers i joieres: crear peces inspirades en Menorca. Us puc assegurar que els resultats han estat ben sorprenents, hi ha peces brillants, autèntiques joies (mai més ben dit). El comissari de l’exposició ha reunit un col·lectiu que ha plasmat Menorca des de la singularitat i la seva manera de veure i viure una illa que estimen.

Inauguració de l'exposició
Durant aquest estiu, el Centre Artesanal de Menorca ha tingut la sort d’acollir aquest exposició que du per títol ‘Menorca Contemporània’. Ha estat, pens jo, una oportunitat única per visitar una de les millors exposicions de joieria menorquina que es puguin tenir en l’actualitat. I xerr en present perquè aquesta mostra, que va començar a rodar el mes d’octubre de l’any passat, no finalitza fins a mitjans de novembre d’enguany en un periple que l’ha dut a Barcelona, a Maó, a Ciutadella, a Palma, a València, a Sóller, as Mercadal i a Madrid.

Fins aquí arriba el tema de l’exposició perquè, just i raó, aquest escrit és l’excusa per reflexionar sobre alguns conceptes tan interessants, com a vegades, polèmics. Així que us convit a fer-nos arribar la vostra opinió a través dels canals que trobareu al final de la pàgina.

Què és joieria contemporània? Molts deveu pensar que és una cosa molt moderna i en certa manera ho és, tot i que també es una forma de recuperar l’herència de les primeres civilitzacions. En una síntesi, si voleu, un tant esbiaixada i subjectiva, m’atreviria a dir que la joieria contemporània recull l’essència primera de l’ornamentació sobre la qual hi ha aplicat una pàtina de disseny i creativitat. Com molts sabreu, els ornaments són presents en totes les cultures i una bona mostra la trobam al Museu de Menorca on hi podem contemplar anells, braçalets i penjolls de les diferents civilitzacions que han poblat l’illa. Els materials més usats eren l’os, la pasta de vidre, el bronze o la plata. Així, idò, no eren metalls preciosos com tampoc ho són necessàriament els materials que s’empren en l’actualitat.


I això és tot? La gent que no du collars, analletes, anells, braceroles..., o no és el mateix, idò, tot això de la joieria? Sí i no. Tant si són joiers tradicionals com si són contemporanis, tots dos fan joies, en efecte, i poden seguir tècniques més o manco iguals. Fins aquí, res de nou. La cosa canvia quan el joier es decanta per ser original i crear peces úniques. Podríem dir que avui en dia el que importa més poc és el material i que allò que preval és l’originalitat de la peça i la creativitat de l’artista. Uep aquí! Alerta no lleneguem quan començam a mesclar artistes i artesans. Ara veureu perquè.

Els joiers contemporanis, són artistes o artesans? La resposta, ja us avís, no és fàcil. Les joies són elaborades segons processos artesanals, ja sigui emprant tècniques més antigues o altres més modernes. Rere un procés artesanal sembla que hi ha d’haver, per tant, un artesà. Però què passa quan es tracta d’una peça única fruit de la creativitat d’una persona que n’ha fet art? En aquest cas hauríem de dir que es tracta d’un artista. On comença un i acaba l’altre no deixa de ser un fet de pura subjectivitat. Emperò no passeu pena, no m’enfilaré en històries i qüestions tècniques, no hem de filar tan prim.


Per acabar, allò que és realment significatiu en relació a la joieria contemporània és que el públic l’apreciï, tengui en compte la feina que hi ha al darrere, la valori pel que és i es deixi endur per les emocions. I no us deixeu enredar pels mots, hi ha qui empra la paraula joia amb cert recel, possiblement perquè l’associa a materials com la plata o l’or, que no es troben a l’abast de tothom i ja heu vist que no és ben bé així. És més, si ens fixam en la seva etimologia, joia prové del francès i té el significat de ‘gran alegria’. Per tant, contemplar i/o tenir una joia hauria de ser motiu de fonda satisfacció, com diria el rei abdicat. No us ho sembla?

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, tardor de 2014 – núm. 75.