Eloy González - torner

Amb 13 anys n'Eloy entra en contacte amb el món de la llenya anant a fer estones a una fusteria on feia de mosso. Combinava l'escola amb les primeres nocions de fusteria que li permetia la seva edat. Als 20 anys, sent jugador de la bolla a Sant Lluís, va coincidir amb en Laro (Hilario Fernández Murillo), un santclimenter que era mestre torner i feia les bolles per al "jugadero" de la bolla. Va ser ell qui li va despertar certa curiositat per conèixer el maneig del torn.

En Tiago (Santiago Pons Cardona), un fuster dels bons i experimentat jugador de la bolla, era el qui sempre l'animava per a què es comprés un torn i aprengués a tornejar. Sense pensar-ho gaire el 2001 va comprar i estrenar un petit torn començant a experimentar i fent malbé llenya, com diu amb humor; és una cosa normal en començar el maneig d'una eina nova. I, als dos mesos ja tenia un torn més gros. Diu que li està molt agraït a en Tiago perquè en soldemà de saber que tenia el torn li va regalar un joc de diferents compassos corbs, de punta i un parell de gúbies que eren del seu avi. Aquestes són eines complementàries i imprescindibles per marcar mides, diàmetres i desbastar les peces a tornejar. Aquestes eines les conserva i empre amb una gran estima.

Eloy aplica els coneixements adquirits al costat de grans mestres de la fusta

N'Eloy ha fet feina amb en Peyo Pons, mestre artesà de molins i arader, de qui va aprendre molt. Agraeix també les idees i empenta que li ha donat en Quico Pons, que l'han ajudat molt. Un altre mestre de qui va obtenir molts de coneixements professionals diu que va ser en "Calaixos", reconegut ebenista de moble anglès que li va mostrar a fer el tornejat salomònic. Un altre referent important és en John White, torner artístic anglès, qui a més li va regalar un torn Arundel de 60 anys d'antiguitat però perfecte per tornejar les coses més fines. Reconeix que ha estat sortós de tenir aquest bons mestres de referència.

A dia d'avui fa autèntiques peces artesanes emprant diferents tipus de llenya de l'illa, com poden ser el pi, l'alsina, la mata o l'ullastre. Però també torneja faig, roure, guayacán i altres llenyes forasteres. Són llenyes amb les quals fa tot tipus de peces, tant utilitàries com per us domèstic com, també, ornamentals o decoratives. La llenya de més volum que diu haver tornejat tenia un pes de 38 quilos (volum peça acabada 55cmx55cm) i n'ha fet de més petites com anells, anelletes o bolígrafs.

Quan vaig arribar al seu taller tenia posat al torn el que per jo no era més que un tros de llenya. Ni tansols sabia distingir de quin tipus era. Me va explicar que era de pi i que el tenia preparat per fer-me una demostració del maneig del torn. Va posar en marxa el torn i, ajudat de diferents gúbies, va anar donant forma arrodonida del que tenia previst convertir en un bol. Acabada la forma exterior va procedir a buidar l'interior amb el resultat d'una peça totalment artesana.

Els acabats o refinats de cada peça els fa amb una passada de paper esmeril, acabant amb un poliment de cera d'abella o oli d'oliva. A vegades utilitza colorants aconseguint que realci i doni més vistositat a les vetes i marques dels grops de cada peça, segons el tros de llenya treballat. 

Només resta afegir que n'Eloy restaura mobles antics que requereixen, sobretot, de substituir alguna peça tornejada.

Eloy González Seguí

torner

e-mail: escenari@gmail.com

Intagram: @esreganyol

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/06/2021

antonio.olives1@gmail.com

Santi Saurina - fuster

En Santi diu que d'al·lot, vivint al carrer de Santa Bàrbara de Ciutadella, l'enviaven a cercar reganyols a la fusteria de Can Melis que estava al mateix carrer. Explica que li encantava l'olor a llenya que es respirava dins la fusteria. Aquest primer contacte amb una fusteria va ser el que amb els pas dels temps el va motivar per cursar estudis de Formació Professional de fusteria a l'Escola Sant Joan Bosco de Ciutadella (actual IES Maria Àngels Cardona).

Les primeres feines de fuster les va començar un estiu a una fusteria artesana molt antiga, «Can Niso». Eren els anys 86-87, després d'un temps i durant 15 anys va fer feina amb els fusters José Pons Llorenç i els germans Pons Capella. Durant aquest període va assolir tots els coneixements i habilitats com a fuster. El 2007 en Santi es va incorporar com a monitor al Taller pre-laboral Mestral a Ciutadella, un projecte de Càritas Diocesana de Menorca. Allà va començar a fer feina de fuster amb un voluntari, -bon mestre en fusteria-, en Pepe Marquès Ferrer de qui diu que va aprendre moltes coses.

Santi Saurina ensenya a restaurar, reparar i fabricar mobles a persones en atur o en perill d'exclusió social

A dia d'avui en Santi segueix com a monitor del taller de fusteria de Mestral, ensenyant les tècniques bàsiques a grups de sis persones. El perfil d'edat dels beneficiaris d'aquest taller roda entre els 20 i els 50 anys, més o manco. Entre altres coses, la seua feina consisteix en la formació en restauració, reparació i fabricació de mobles. Amb la seua feina de fuster a Mestral, en Santi treballa a favor del medi ambient i la justícia social acompanyant a persones amb risc d'exclusió social.

A més de poder xerrar amb en Santi, vaig tenir l'oportunitat de conèixer i poder xerrar amb Majo Casasnovas Seguí (Educadora de Mestral Ciutadella). Ella em va explicar que fan dos tallers anuals de 240 hores a cada grup en els quals hi participen tant homes com dones. Són tallers dirigits a persones en situació d'atur de llarga durada o en atur ateses pel servei d'orientació laboral de Càritas Ciutadella, a les quals s'ofereix la oportunitat de millorar les seves eines com habilitats socials, laborals i tècniques per facilitar-los la integració en el món laboral.

Quan s'aproxima la data de finalització del taller en Santi anima els participants del curs a fer un projecte final on han de posar en pràctica tots els coneixements tècnics rebuts. Han de presentar el disseny de l’objecte o petit moble que volen fer, amb totes les mesures i materials necessaris. I en Santi els guia en l'execució.

El taller Mestral va sorgir fa més de 25 anys com a eina de reciclatge i reutilització de materials que anaven a l'abocador de fems, i d'acompanyament social a persones en risc d'exclusió social. S'hi fa restauració i/o es reutilitza llenya per fer altres mobles. Aquests mobles restaurats o de nova fabricació, alguns d'antics de llenya molt bona, es poden adquirir al mateix Mestral Ciutadella o a les diferents botigues que Càritas Diocesana de Menorca té tant a Ciutadella com a Maó.

Santi Saurina Marques

Carta d'Artesà Fuster

Email: animaciocomu.ciuta@caritasmenorca.org

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/05/2021

antonio.olives1@gmail.com

Griff Fartizan - artista polifacètic

Va ser gràcies a la visita que vaig fer a una artesana, que em va rallar d'en Griff, el que me va permetre poder contactar amb ell. I és que he pogut comprovar que en el gremi dels artesans i artesanes són com una gran família que no pretenen en cap manera competir entre ells, sinó en recolzar-se mútuament.

Definir a Griff Fartizan no resulta gens fàcil. El descriuré com a artesà autodidacte - polifacètic. Nascut a Sitges, de pares anglesos, fins els 11 anys va viure a Màlaga amb el seus pares. Després van viure tres anys a Estats Units, en un veler somni del seu pare. Passat aquest temps es van traslladar a viure a Anglaterra, on Griff va acabar els seus estudis.

Griff, l'artesà de la fusta, la pell i el vidre

Des de molt petit va demostrar les seves habilitats artesanes, amb 9 anys d'una ballesta d'un cotxe va fer el seu primer ganivet. És al Col·legi Internacional d'Anglaterra on s'inspira i perfecciona els seus coneixements i maneres de manejar i treballar el ferro i les seves aplicacions per fer peces artesanes, sobretot ganivets. D'aquests en té una gran varietat de models, tant per a ús domèstic com per a col·leccionistes, i alguns models japonesos. Però la seva especialitat no se centra només en fer ganivets o peces de ferro sinó que també treballa la fusta, amb la qual ell mateix dissenya i confecciona una cuina, una escala per a interiors i tants d'altres mobles. També fa revestiments de fusta d'exteriors, marcs de miralls, quadres, etc.

En Griff també treballa la pell o el cuir confeccionat bosses, carteres i moneders, polseres i braçalets, però el més espectacular és veure'l treballar el vidre, amb el qual fa autèntiques meravelles. Amb el vidre de Murano fa multitud de dissenys únics -petites peces- que utilitza per a incrustar tant en anells de fusta, en acer o en peces de pell i cuir. Són acabats que donen el toc final de la majoria de polseres, braçalets, anells i objectes decoratius que formen part de les seves diverses i extenses col·leccions. En algunes ocasions també fa servir la ceràmica.

Mentre parlava amb ell me va donar l'oportunitat de veure´l treballar el vidre, escalfant en el bufador 2 tubets d'aquest material mentre donava forma a una petita medusa. Les meduses de vidre en diferents mides i colors, abunden en les seves creacions que després combina o incorpora a altres materials.

Fa tres anys va restaurar i va dotar de mobiliari nou el restaurant Sa Cova de Cala en Blanes a Ciutadella. Allà s'hi pot apreciar la qualitat del seu treball, la seva empremta artesana i artística i el domini de la fusta. Per a descobrir i admirar l'obra de Griff us convid a entrar al seu intagram, hi podreu admirar i comprovar la qualitat del seu treball. També visiteu-lo en el mercat d'estiu a Ciutadella.

Griff Fartizan

artista polifacètic

Emai: griffartizan@hotmail.com

Instagar: @griff Griffiths

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 25/04/2021

antonio.olives1@gmail.com

Joan Pons - guitarrer

Per xerrar d'en Joan Pons Huguet m'he de referir primer a la seva esposa M. Antonia Moll Seguí, catedràtica de música qui, el 1994 fruit dels seus estudis i investigació, decideix recopilar informació sobre la cultura musical de Ciutadella. El resultat va ser la publicació del llibre Folklore musical de Ciutadella en el qual descriu les característiques i prestacions de dos instruments típics de Menorca: el guitarró i el tiple menorquins.

Fruit de la informació aportada per na M. Antonia, en Joan s'interessa per aquests dos instruments i amb el guiatge inicial de dos artesans guitarrers (en Ramón Castelló i en Sebastià Moll), el 1996 comença a treure mides i patrons amb els que fa els seus primers guitarrons i tiples. Aquests instruments els ha anat fent per a diferents grups de ball folklòric de Menorca. Amb tot, el guitarró i el tiple menorquins allà on són més utilitzats és a Ciutadella.

En Joan i na M. Antònia mostrant els dos instruments representatius del folklore menorquí

El 2005 a en Joan, en reconeixement al màxim nivell assolit amb la pràctica de l'ofici de guitarrer, se li va concedir la Carta de Mestre Artesà Guitarrer.

El dia que vaig visitar en Joan no tenia cap d'aquests instruments començats però per mitjà d'un vídeo, unes fotos i les seves explicacions de mestre vaig poder captar, amb tot detall, com es construeixen aquest dos instruments.

Segons en Joan hi ha un procés molt llarg de construcció. Els materials que utilitza per construir els guitarrons i els tiples són el cirerer, el banús i el pi-avet. La llenya del cirerer l'empra per fer el mànec, els costats i el dors; el pi-avet per fer la tapa harmònica, que és la part més important que donarà so a l'instrument; i, el banús per fer les clavilles i una planxa damunt el màstil on van els trastes. 

Una vegada preparats tots els motllos construeix el mànec, el claviller i les clavilles, després posa les làmines de cirerer, per fer els costats de 2 mm., en aigua bullent durant un temps i després les col·loca dins els motllos amb 2 serjants per comprimir i donar forma als costats. Un cop eixuts els acopla al mànec i a la part de darrere hi va una peça per ajuntar els dos costats. Després ja pot posar el dors i la tapa harmònica que serà com a màxim de 1,5mm. i amb la qual ja queda tancada la caixa de ressonància. La darrera part seria assenyalar amb molta cura on van els trastes ja que d'ells dependrà la correcta afinació de l'instrument. 

Els mànecs, tant del guitarró com del tiple, consten de set trasts. El guitarró té cinc cordes que, antigament diu en Joan eren de budell, avui en dia són de niló. El tiple, més petit que el guitarró, té quatre codes i per les seves característiques té el so molt més agut que el del guitarró. També és més dificultós de tocar. Evidentment, una vegada acabats, aquests instruments s'han d'afinar, un fet pel qual en Joan no té cap problema. Un cop ell ha resolt la part tècnica, na M. Atonia li resol la part musical amb l'afinació dels instruments. 

En Joan, si es dona el cas, també arranja instruments de corda. I, també fa castanyoles -les típiques menorquines-. Partint d'unes castanyoles antigues en va treure mides i patrons i va treure el model que empren els grups de ball folklòric de Menorca. 

Gràcies Mestre Joan, per tota aquesta informació!

Joan Pons Huguet

Mestre Artesà Guitarrer

Portal de Sa Font 26, Ciutadella

Email.: a.moll.segui@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 04/10/2020

antonio.olives1@gmail.com

Toni Casalí - fuster primater d'obra fina

Es considera o defineix com a fuster primater d'obra fina aquell ebenista o fuster que fa mobles fins i de manera artesana. Aquest és el cas d'en Toni, a qui se li va concedir la Carta de Mestre Artesà de Fuster primater d'obra fina, una distinció ben merescuda ja que ell és la cinquena generació d'una nissaga de fusters artesans.

Es pot dir que en Toni va començar a caminar i jugar per dins el taller de son pare, un espai que sempre ha format part important de la seva vida. Com és lògic, l'ofici el va aprendre adquirint els coneixements de tradició familiar. Uns coneixements que amb els anys ha anat adaptant a les necessitats requerides en cada moment. Ara fa 6 anys que gestiona el taller pel seu compte.

En Toni amb algunes de les peces fetes amb el torn

L'ofici de fuster és un dels més antics, un ofici que ha anat evolucionant al llarg del temps segons les necessitats de cada època. Un ofici que en mans d'artesans i amb experiència, han anat adquirint diverses tècniques aconseguint destacar dins els oficis artesans.

En primer en entrar dins una fusteria et trobaves amb el taulell, una taula alta i llarga amb un caragol a un extrem on, còmodament, feia feina el fuster. Aquest emprava eines manuals com la serra de bastidor, la garlopa, els escaires i els regles, el trepant de mà (també anomenat filaberquí) i les barrines, entre moltes altres eines més. Avui en dia moltes d'aquestes eines han estat substituïdes per màquines que faciliten i agilitzen la feina mantenint, emperò, les tècniques artesanes.

Anys enrere, quan es feia una casa de nova construcció una gran part de l'obra anava a càrrec del fuster, començant per les bigues i fires dels sostres, bastiments, portes i finestres. Avui en dia als habitatges d'obra nova s'hi posen portes i finestres de PVC i alumini. Aquests materials han substituït en part la llenya degut a que resisteixen més les inclemències del temps. 

En Toni diu que el que més fa avui en dia són bastiments i portes d'interior. També alguna porta d'exterior i finestres, sobretot de cases antigues i de clients que volen mantenir l'estètica d'antany. La llenya que empre gairebé sempre és el pi i la teca. Fa algun mobles per encàrrec, com també algun arranjo a mobles antics, portes i finestres. 

Els arrambadors d'escala que en primer feien de llenya avui també són substituïts per vidre, acer inoxidable i/o ferro. Igualment les cuines que el fusters finien i que començava per anava a prendre les mides i fer-les amb llenya a gust del client. Actualment vénen amb mòduls fets de fàbrica, molt pràctics de muntar però on la qualitat i l'estètica canvia molt. 

Fa uns anys que va muntar un torn i açò li permet fer diferents peces noves per substituir alguna peça deteriorada de mobles o passamans antics. A l'hora de fer una feina sempre assessora els clients perquè quedin satisfets.

D'ençà que té el torn, sempre i quan disposi de temps, experimenta i treu el seu vessant més artístic, com vaig poder comprovar, aconseguint peces totalment artístiques. Poden ser peces d'utilitat o decoratives i que igual que els mobles les pot fer per encàrrec i a gust del client. En equipar una casa amb portes, finestres i mobles de fabricació artesana, sempre tindrà un valor afegit.

Toni Casalí Sintes

Mestre Artesà Fuster primater d'obra fina

Avd. De la Mar 57, Es Migjorn Gran

Email- el_carpintero_feliz@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Pere Vinent - torner

Un compàs, un peu de rei, un joc de gúbies i un torn, aquestes són les eines bàsiques que empre en Pere Vinent per tornejar i modelar peces de llenya, gairebé sempre de manera improvisada. Sense cap tipus de dibuix ni croquis -només marcant el diàmetre- dona forma a les peces tenint en compte la mida o gruix de cada tros de llenya prèviament elegit que, amb el torn i la gúbia, acabarà convertit en peça única.

En Pere, diu, que es va iniciar en el món de la torneria desprès de veure uns vídeos que mostraven com treballar la llenya amb el torn. Es va engrescar i va comprar un torn i unes gúbies començant a practicar el tornejat a mà, i fent proves amb diferents tipus de llenyes de Menorca.

El juny i agost del 2017 va participa en les Vesprades d'Art des Mercadal on va presentar les 70 primeres peces que amb un tres i no res les va tenir totes venudes. Açò el va motivar a continuar tornejant i en tres anys ha tret unes 2.000 peces.

Amb el torn en Pere aconsegueix peces de gran valor artístic

En Pere fa feina emprant diferents llenyes silvestres de Menorca com ara l'ullastre, l'alsina, la mata, el xiprer... També llenyes d'arbres fruiters com la perera, la prunera, l'albercoquer, el taronger, el cirerer i l'ametller. Empre llenyes d'arbres de jardineria com la jacaranda, la mèlia i l'eucaliptus. Ocasionalment empre pi, tot i que no és de les millor llenyes degut a la poca densitat que té.

Aprofita també llenyes que treu la mar, que poden ser el freixe, el castanyer o el cirerer, entre d´altres. Si reuneixen bones condicions és una manera de reciclar llenya. Dins de la varietat de peces que fa, podem trobar morters amb les corresponents masses, salers, fruiters, sucreres, palangranes, canelobres... Objectes alguns utilitaris i d'altres més decoratius.

Vaig tenir el plaer de veure’l fer feina al seu taller. Va començar amb una moto serra esmitjant un tros de tronc de xiprer, li va marcar una circumferència i el va posar al torn. Va començar a treballar la peça amb l'ajuda d'una gúbia i en un santiamén va convertir aquell tros de llenya en una artística palangrana. Amb el mateix torn esmerila i poleix la peça, li aplica una cera i per acabar un vernissat amb oli amb el qual aconsegueix un acabat molt natural. Cada peça és una obra d'art en la qual destaquen les vetes o anells, els grops i les tonalitats segons el tipus de llenya tornejada.

En Pere fa venda directa al seu mateix taller on se'l pot veure fer feina. També participa als Fosquets d'Art de Ferreries i a les Vesprades d'Art des Mercadal. Recentment ha participat en una exposició conjunta amb na Magda Triay al Centre d'Art i Cultura de Ca n'Ángel, as Mercadal.

Pere Vinent Florit

Torner amb llenya de Menorca

Pla de ses Eres 4, Es Mercadal

Emai: perevinent67@gmail.com

@torneriaartistica

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 16/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Carlos Mercadal - arader

Hi ha oficis antics que han desaparegut però n'hi ha altres que es mantenen gràcies als relleus generacionals, com és el cas de Carlos Mercadal, quarta generació d'araders artesans. Les arrels d'aquesta saga d'araders es remunta al seu besavi Bernat, passant pel seu avi Joan, i també per son pare, Bernat Mercadal. En Carlos va agafar, ara fa quatre anys, el relleu del seu pare mantenint així la cadena de transmissió familiar.

En Carlos al banc de feina amb l'aixol 

Diu en Carlos, com a anècdota, que el besavi de son pare (que era l'amo de Binifaell) feia les barreres d'ullastre pel lloc on vivien, tot i que mai es va dedicar a fer d'arader de forma professional.

La feina dels araders ha canviat molt en comparació a com era anys enrere, quan estava totalment lligada a l'activitat agrícola. Consistia, bàsicament, en fer arades, jous i erxos per llaurar, mànecs de càvecs, esterrossadors i barreres, tot amb llenya d'ullastre. També feien les típiques taules de pagès i els bancs per poder seure. De la mateix forma, també arranjaven estris desgastats degut al seu ús i canviaven peces rompudes per altres de noves. 

El besavi d'en Carlos, al seu temps, com feien molts araders, anava a arranjar arades, barreres i altres estris del camp als llocs on els enviaven a demanar. Cada lloc tenia el seu llenyater, amb llenya triada a consciència, segons si havien de canviar una peça o una altra. Quan un pagès havia d'anar a fer llenya ja tenia idea de quina havia de triar.

L'època bona per tallar la llenya era, segons havien identificat els araders, entre els mesos d'agost i desembre. Era millor també si coincidia amb la lluna vella, així la llenya no es trencava. Un cop tallada s'havia de deixar assecar a ombra. 

Avui en dia els canvis han estat molt importants. La feina del camp s'ha mecanitzat i ja no s'utilitzen les arades ni els jous, el que fa que la feina dels araders no sigui com era en el seu moment. No obstant això, sí que es mantenen tasques com la realització de barreres d'ullastre què es col·loquen en els portells de tanques que estan en les entrades dels llocs.

Aquesta activitat és a la que més es dedica actualment en Carlos. Comenta que hi ha molts llocs de nous propietaris que, a part de restaurar les parets seques, posen barreres d'ullastre a les entrades i portells de les tanques. Explica que en un sol lloc pot tenir un encàrrec de fins a 35 jocs de barreres, ja que una de les coses més típicament menorquines que tenen aquestes propietats són precisament les tanques voltades de paret seca, amb els portells equipats de barreres d'ullastre. A més d'aquesta tasca en concret, en Carlos també fa baranes, arrambadors o passamans. I, si ve el cas, taules i bancs de pagès.

Un element imprescindible per al treball d'un arader és el banc de llavorar, un tros de tronc amb quatre potes on, assegut amb una cama a cada costat, l'artesà pot fer feina còmodament amb algunes eines imprescindibles com són l'aixol o la destral. En Carlos guarda els tres bancs que van utilitzar els seus antecessors (pare, avi i besavi). Això sí, estan bastant desgastats per la feina que porten ja feta sobre la seva estructura. El seu, de fet, encara està per estrenar ja que el que ell està utilitzant és el que era de son pare. En aquest banc de llavorar el vaig poder veure fent feina per exemple amb l'aixol, eina que utilitza pràcticament a diari. 

Mentre hi hagi joves araders com en Carlos que donin continuïtat a l'ofici, els llocs i les tanques de Menorca podran comptar amb les barreres d'ullastre típiques de la nostra terra.

Carlos Mercadal Pons

Arader artesà

Email: araderdelo@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/08/2020

antonio.olives1@gmail.com

Jacint Alsina - jocs i entreteniments

Jacint Alsina és un artesà autodidacte, manyós per naturalesa, que un dia diu que es va trobar amb un pintor al seu poble natal, s'hi va atracar i va veure que el que estava pintant era el seu poble, poble que veia diferent des de la perspectiva del pintor, on hi destacaven els colors i això el va fascinar i li va donar idees per ficar-se dins el món de l'artesania.

Jacint al taller amb un dels colorits trencaclosques

Als 18 anys va començar a fer peces decoratives, escultures i talles amb llenya. Va ser a patir de ser pare que va decidir fer coses per fillets i filletes, començant a fer juguetes per a ells que fossin constructives i estimulessin la psicomotricitat infantil. Tenia molt clar que els infants petits aprenen a través dels moviments, molts abans que del enraonament, i va començar a dissenyar i a crear els trencaclosques. Els fa amb llenya de pi o tauler premsat, els quals pinta amb colors atractius amb pintures ecològiques i  homologades que garanteixen que no són tòxiques.

A partir d’unes plantilles o esbossos en Jacint crea i treu els seus dissenys què consisteixen, sobretot, en animals i motius típicament menorquins com el cavall i el caixer. També fa tortugues, peixos, sargantanes... entre d'altres. Destaca la silueta, el volum i els colors incorporats a cada peça. El procés complet parteix del disseny, el calat de les peces, polir-les i pintar-les. 

Aquets trencaclosques permeten tenir una interrelació adult-infant en la qual, mentres el fillet o la filleta intenta col·locar cada peça al seu lloc, se li pot improvisar una petita història o conte. Rere aquestes juguetes, com veiem, hi ha tot una pedagogia que, al cap i a la fi, és el més important. Les joguetes estan pensades per infant de 1 a 4 anys. 

En Jacint, a partir de l’experiència de les joguetes, ha creat un complement com són les samarretes estampades. Aquestes samarretes les estampa amb encunyats fets per ell mateix, en els què incorpora a els seus dissenys o dibuixos on hi predomina la  temàtica menorquina. Les samarretes estan pensades per els infants a partir de dos fins a cinc o sis anys. Són samarretes d'autor, igual que els trencaclosques. 

Durant l'hivern es dedica a fer nou producte per a l'estiu dedicar-se a vendre'l. A l'estiu se'l pot trobar als mercats de Maó, Ciutadella, Es Mercadal i Fornells. Diu que fa 30 anys que s'hi dedica i que li permet viure de la seva feina que és el més important.

Jacint Alsina Barfull

Mestre Artesà Jocs i Entreteniments

Ses Alzines 94, Camí den Kane Alaior

Email: jacintalsina@gmail.com

@jacintalsina

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 23/05/2020

antonio.olives1@gmail.com

Anna Cabassa - Fustera primatera d'obra fina

N'Anna va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona i restauració de mobles a l'Empordà. En finalitzar els seus estudis va entrar a treballar amb en Toni, un fuster de l'Empordà amb qui va aprendre tant les tècniques de fer mobles i els seus acabats com les feines de restauració de mobles antics. 

N'Anna sempre ha tingut interès en la docència: va cursar un Màster en Educació de les Arts Visuals a la Universitat de Girona. I, també, va treballar uns anys en una granja escola impartint tallers a alumnes de primària sobre feines i labors relacionades amb el camp.

Es va instal·lar a Menorca i va entrar a fer feina a l'Escola d'Art de Ciutadella on, durant dos anys,  va estar impartint classes de tècniques de dibuix i de pintura.

Anna Cabassa mostra el seu domini amb la talla

Atreta pel món de la llenya, va començar a fer complements de moda com anelletes, polseres i peces per a la llar. Fa tres anys que va crear la seva pròpia marca «Fustam» amb què comercialitza les seves obres.

A n'Anna la vaig veure fer feina i així vai poder apreciar el domini i l'art que té a l'hora d'elaborar diferents objectes de llenya, tant decoratius com funcionals. Els seus coneixements i la seva relació amb la llenya li permeten, amb diferents tècniques, dissenyar els objectes més diversos i originals, fer mobles a mida o restaurar mobles antics. Igualment confecciona algunes talles de bellesa orgànica.

Els tipus de llenya que empre són el faig, l’auró, el noguer, el castanyer i el cirerer. Aquestes llenyes són de producció controlada i certificada, per respecte a la natura. I és que els arbres s’han de tallar de manera controlada, respectant l'entorn natural. Ella mai empre llenyes provinents de zones tropicals.

Els punts de venda dels seus productes els trobarem al Mercat des Born de Ciutadella, Maó i Es Mercadal. És present a les fires de Nadal a Sant Cugat, també a la fira en motiu de la Diada de les Illes Balears a Mallorca i el mes de maig també estarà present a una fira de Girona.

Tot i que li encanta l'escultura i la talla, cada vegada s'hi dedica menys perquè aquets tipus de peces requereixen moltes hores de feina, pel que resulten ser peces molt cares que tenen un mercat molt limitat. Per això mateix ha optat per elaborar peces utilitàries, convencionals, decoratives i de moda.

Quan té més volum de vendes és durant l'estiu quan vénen els turistes. És que ho creiem o no, directe o indirectament, depenem de le turisme. Sobretot si aquest és de qualitat.

Anna Cabassa Sanchéz

Carta Artesana Fustera Primatera d'obra fina

Email: cabassinha@gmail.com

@fustamenorca

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2020

antonio.olives1@gmail.com