Va ser l'any 1977, diu en Remi, que junt amb els seus germans es va iniciar dins el món de la ceràmica, fabricant articles de regal i decoració sense cap objectiu concret. Engrescats amb la feina van acabar per muntar un negoci familiar, que va créixer fins a permetre viure'n cinc famílies.
A dia d'avui en Remi, amb carta de Mestre Artesà Ceramista d'ençà el 2000, és l'únic de la família que continua treballant la ceràmica al seu propi taller (des del 87). Vaig tenir el gust de visitar-lo i veure'l com treballava l'argila.
El material que empra és, sobretot, argila procedent de Breda (Girona) que rep en forma de pasta humida que ell només ha de pastar i fer-ne unes bolles de diferents mides o mesures segons la peça que vol tornejar posada al torn. D'una d'aquestes bolles, en un moment, va fer una palangrana. Cal dir que cada peça que surt del torn es única, d'aquí el mèrit de l'artesà.
Un cop fetes les peces d'argila les deixa assecar a temperatura ambient, per després posar-les al forn on hi estan durant unes 8 hores amb una temperatura que va augmentant lenta i progressivament de 0º fins a 980º-1000º. A continuació es fa el procés a la inversa baixant la temperatura fins a 0º. Amb aquest material sobretot fa peces populars com tians, olles, càntirs per aigua, castanyes també per aigua, ribells, gerres, regadores, teules, embuts i tubs per canalitzar i recollir l'aigua de pluja del rost de les teulades.
 |
| En Remigi fent una peça |
Entrar dins el taller d'en Remi és trobar-te en una mena de museu del fang, degut a que hi ha una gran varietat de peces antigues agafades del llibre de l'Arxiduc. D'aquetes peces em va mostrar una castanyera (per torrar castanyes), un fomiguer que servia per fer fum a les abelles, una pardalera per posar al jardí perquè els ocells hi fessin niu, un fogó, un maridet (braser antic), mosaics, maons per volta de forns de coure pa, etc. També fa feina amb altres materials com el gres, l'argila refractària i la porcellana, material més indicat per fer vaixelles, jocs de cafè, mosaics, rajoles, rellotges de sol i tot el que un pugui imaginar.
Fa feines per encàrrec, tant per particulars com per obres de reformes. Ja poden ser les teules com les canalitzacions d'aigua de pluja. Diu que també cus, per exemple un ribell o una gerra antiga que s'hagi trencat, posant unes grapes amb una mena de montcadí. Açò em va fer recordar anys enrere els “lligadors” que passaven per les cases per si tenien algún ribell romput i amb aquest sistema de cosir, o lligar, allargaven la vida útil de la peça.
Moltes de les peces dels Germans Lora, -ara d´en Remi- han anat a parar a Anglaterra, Suïssa, Australià, Italià, Alemanya, EE.UU...
Avui podem trobar, per exemple, vaixelles a baix cost made in Xina, fabricades en sèrie a milers. Però, una feta d’en Remi sempre serà única i, si un la vol personalitzada, sempre serà una obra d'art irrepetible.
Remigi
Lora Buzón
Carta
de Mestre Artesà Ceramista
Es
Vinyot. Camí des Pou Nou Sant Lluis
e-mail:
remilora@gmail.com
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/09/2019
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada