Remi Lora - Ceramista

Va ser l'any 1977, diu en Remi, que junt amb els seus germans es va iniciar dins el món de la ceràmica, fabricant articles de regal i decoració sense cap objectiu concret. Engrescats amb la feina van acabar per muntar un negoci familiar, que va créixer fins a permetre viure'n cinc famílies. 

A dia d'avui en Remi, amb carta de Mestre Artesà Ceramista d'ençà el 2000, és l'únic de la família que continua treballant la ceràmica al seu propi taller (des del 87). Vaig tenir el gust de visitar-lo i veure'l com treballava l'argila. 

El material que empra és, sobretot, argila procedent de Breda (Girona) que rep en forma de pasta humida que ell només ha de pastar i fer-ne unes bolles de diferents mides o mesures segons la peça que vol tornejar posada al torn. D'una d'aquestes bolles, en un moment, va fer una palangrana. Cal dir que cada peça que surt del torn es única, d'aquí el mèrit de l'artesà. 

Un cop fetes les peces d'argila les deixa assecar a temperatura ambient, per després posar-les al forn on hi estan durant unes 8 hores amb una temperatura que va augmentant lenta i progressivament de 0º fins a 980º-1000º. A continuació es fa el procés a la inversa baixant la temperatura fins a 0º. Amb aquest material sobretot fa peces populars com tians, olles, càntirs per aigua, castanyes també per aigua, ribells, gerres, regadores, teules, embuts i tubs per canalitzar i recollir l'aigua de pluja del rost de les teulades.

En Remigi fent una peça

Entrar dins el taller d'en Remi és trobar-te en una mena de museu del fang, degut a que hi ha una gran varietat de peces antigues agafades del llibre de l'Arxiduc. D'aquetes peces em va mostrar una castanyera (per torrar castanyes), un fomiguer que servia per fer fum a les abelles, una pardalera per posar al jardí perquè els ocells hi fessin niu, un fogó, un maridet (braser antic), mosaics, maons per volta de forns de coure pa, etc. També fa feina amb altres materials com el gres, l'argila refractària i la porcellana, material més indicat per fer vaixelles, jocs de cafè, mosaics, rajoles, rellotges de sol i tot el que un pugui imaginar.

Fa feines per encàrrec, tant per particulars com per obres de reformes. Ja poden ser les teules com les canalitzacions d'aigua de pluja. Diu que també cus, per exemple un ribell o una gerra antiga que s'hagi trencat, posant unes grapes amb una mena de montcadí. Açò em va fer recordar anys enrere els “lligadors” que passaven per les cases per si tenien algún ribell romput i amb aquest sistema de cosir, o lligar, allargaven la vida útil de la peça.

Moltes de les peces dels Germans Lora, -ara d´en Remi- han anat a parar a Anglaterra, Suïssa, Australià, Italià, Alemanya, EE.UU...

Avui podem trobar, per exemple, vaixelles a baix cost made in Xina, fabricades en sèrie a milers. Però, una feta d’en Remi sempre serà única i, si un la vol personalitzada, sempre serà una obra d'art irrepetible.

Remigi Lora Buzón

Carta de Mestre Artesà Ceramista

Es Vinyot. Camí des Pou Nou Sant Lluis

e-mail: remilora@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/09/2019

antonio.olives1@gmail.com

El Centre Artesanal de Menorca als PNA

Abans d'entrar en matèria, aclariré el significat de PNA. Aquest no és altre que les sigles dels Premios Nacionales de Artesanía, convocats pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, dels quals el Centre Artesanal de Menorca n'ha estat finalista en la darrera edició. És per això que el següent article tracta sobre aquests premis.

Representants del Centre Artesanal de Menorca a la gala de lliurament dels premis. Madrid, 10 d'octubre 

Estic escrivint aquestes paraules a pocs dies de celebrar el 12è aniversari de l'obertura del Centre Artesanal de Menorca, el 21 de desembre de 2005. Una efemèride que arriba precedida per aquest reconeixement al més alt nivell estatal. En la seva onzena edició, als Premis Nacionals d'Artesania s'hi van registrar 80 candidatures de totes les comunitats autònomes. D'aquestes, 15 finalistes van optar a les cinc categories a concurs: Premi Nacional d'Artesania, al conjunt d'una obra consolidada; Premi Producte, al millor producte o col·lecció dels últims dos anys; Premi a l'Emprenedoria, per a l'emprenedor o empresa que destaqui per la introducció de nous conceptes en el sector; i, Premi Promociona, en una doble vessant: entitats públiques i entitats privades que contribueixin de manera destacada a la promoció de l'artesania. En el cas del Centre Artesanal es competia en l'apartat de premi promociona per a entitats públiques amb la Fundación Centro Galego da Artesanía e do Deseño (que va ser l'entitat guardonada amb el primer premi) i el Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya.

A la gala de lliurament dels premis, celebrada a Madrid el passat 10 d'octubre, hi vam assistir el Conseller d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Miquel Company; els representants d'Arteme, Santi Capó, i d'Entremans, Rosa Queralt; i, el coordinador del Centre Artesanal, Quim Salort. En el decurs del certamen vam poder conèixer iniciatives molt interessants i vam aprofitar per establir, i recuperar, contactes amb altres actors del món artesà amb la idea d'iniciar projectes conjunts. Val la pena recordar que el jurat va seleccionar la nostra candidatura per la destacada tasca de difusió i promoció de l'artesania local, fonamental per entendre la importància d'aquest sector en l'àmbit socioeconòmic de l'illa. I seguia dient que «destaca especialment la seva feina de promoció en coordinació amb els departaments de formació, associacions artesanes i sector turístic, a través de campanyes de sensibilització per donar a conèixer la qualitat i diversitat de l’artesania de l’illa o la creació de rutes per visitar tallers i espais artesans».

El mateix jurat es referia al Centre com una entitat, amb més d'una dècada de trajectòria, que és el punt de trobada dels artesans establerts a Menorca, nucli de difusió i entitat de gestió administrativa. Ha plogut molt d'ençà que l'Ajuntament des Mercadal, el Consell Insular, el Govern Balear i les associacions artesanes (Arteme i Entremans) es van posar d'acord per obrir un centre de promoció i difusió de l'artesania menorquina a l'edifici del cos de guàrdia dels antics quarters militars. Durant aquests anys s'han duit a terme iniciatives diverses amb una presència mercadalenca ben significativa. No debades, es Mercadal té una molt bona representació d'artesans, sobretot d'oficis tan singulars i emblemàtics com l'arader i el pastisser, sense oblidar la contribució mercadalenca a l'evolució de les avarques.

En el dia a dia del Centre també ha estat molt important la implicació de la gent. Sí, la de tots els que llegiu aquest article perquè d'una manera o altra sentim el vostre escalf. Persones que de manera desinteressada heu cedit material per a les exposicions; les que ens heu servit de testimoni per explicar com es feien, i es fan, algunes feines artesanes; les que aprofitant algun esdeveniment dels que se celebren al recinte firal us heu aturat a veure que feim al centre; o, les que us heu apuntat a qualque activitat que hem organitzat... I, no ens oblidam de tota aquella gent que durant l'estiu ha d'ajudar els turistes a arribar fins el centre, la vostra col·laboració és imprescindible.

Per acabar, el diploma ens ompl de satisfacció i ens empeny a seguir fent feina en benefici del sector artesà. Ens hem de felicitar tots per aquest reconeixement, no només l'administració i els artesans sinó també el conjunt de menorquins i, en particular, el poble des Mercadal. L'oferta cultural i turística que ofereix el Centre és molt ben valorada pels visitants i seguirem treballant per donar-li continuïtat. De moment, el 2018 començarà amb una ampliació de l'exposició permanent i continuarem amb més activitats que esperem que siguin del vostre interès.

Gràcies pel vostre suport. Que tingueu un bon any!

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2018 – núm. 88.