Toyo Sintes - restaurador

En Juan Antonio Sintes, més conegut per Toyo, sempre havia fet feina en bijuteria fins que un bon dia va decidir fer un canvi. Va fer un parell de cursos de restauració amb en Nito Cardona i va començar a restaurar mobles antics com a hobbie. Engrescat amb aquest ofici artesà va començar com a restaurador just davant el que era el Cine Victoria (avui Galeria Cayón), a la botiga «Vell Nou». El nom feia referència a que d'un moble vell que passava per les seves mans en quedava un de nou. En poc temps va oferir l'oportunitat de que cadascú ho fes amb les seves mans iniciant, així, les classes de restauració que va fer durant uns 12 anys.

Toyo Sintes dona nous usos als palets

Els mobles a restaurar poden ser de qualsevol tipus de llenya tot i que diu que el resultat és millor com més qualitat té la llenya, com per exemple mobles de moguin, pitea o cirerer, roures, etc. Però el que vull destacar d'en Toyo és que a més de restaurador de mobles antics fa reciclatge amb palets; perquè allà on per molts, com jo mateix, un palet pot ser un destorb o, si més no, un element per fer foc a la foganya, ell té la capacitat de transformar-los en qualsevol peça utilitària.

De palets reciclats en Toyo ha fet grans coses: taules plegables, una maleta, taules i bancs per terrasses o jardins, barreres, botellers i peus de llums, suports per penjar llums al sostre, testos i tamborets i un gran assortiment d'objectes i peces utilitàries. I és que d'un palet, diu ell, tot és aprofitable. Jo ho vaig poder comprovar amb les fotos que m'ha cedit.

Actualment en Toyo fa feina a una escola, concretament al CEIP Mateu Fontiroig, on segurament hi té les darreres peces que ha fet. Darrerament no es dedica ni a restaurar ni a reciclar però crec que la idea de reciclar palets pot engrescar a qualsevol que s'atreveixi a treure’ls el profit. Això sí, per fer el que ha fet en Toyo s'ha de ser manyós.

A l'escola hi té feta una caseta per jugar-hi els fillets i les filletes, tauletes amb jocs de taula com el parxís, escacs i tres en ratlla. També hi ha alguna taula i bancs per berenar, testos i una ocellera per cuidar els pardals, de la qual s'encarreguen els alumnes de l'escola.

El fet de poder conèixer a tants d'artesans i artesanes és una experiència molt enriquidora, ja que m'ha permès descobrir molts oficis alguns, per cert, en perill de desaparèixer per manca de relleu generacional, i és una llàstima que es perdin. Una cosa sí que vull deixar clara, i és que he pogut comprovar que els productes artesans són d'una gran qualitat, la qual cosa fa que tinguin un valor afegit. Decantem-nos idò pels productes dels nostres artesans i artesanes, pels productes fets a Menorca.

Juan Antonio Sintes Llobera

Carta d´Artesà Restaurador

Email: begopo17@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 28/02/2021

antonio.olives1@gmail.com

Juan Contreras - tapisser

En aquesta ocasió la vista l'he feta al taller d'un artesà tapisser, en Juan Contreras, natural de Màlaga i resident a Menorca d'ençà el 1970 quan hi va venir per fer el servei militar. L'illa el va enamorar i quan va acabar la mili, el 1972, va tornar a Màlaga per casar-se amb la seva núvia de sempre. Després del viatge de nuvis van començar junts una nova etapa a Menorca. 

Als 13 anys, quan encara anava a escola, a Estepona (Màlaga), en Juan passava per davant el taller de tapisseria on les seves germanes grans feien feina confeccionant cortines. Va ser en aquells capvespres de visites on diu que se n'adonà que aquell ofici li agradava i el va començar a aprendre. Uns anys més tard, ja format com a tapisser, faria feina per a persones ben destacades a Marbella i a tota la Costa del Sol. Ho recorda amb molt d'orgull. Diu que ha fet feines de tapisseria a persones com na Lola Flores, Edmundo Arrocet, Antonio el Bailarín i Mel Ferrer, entre d'altres... 

Juan Contreras entapissa infinitat de mobiliari

La feina que fa en Juan és totalment artesanal i tant entapissa mobles nous com vells, als qual els dona una segona vida. Diu que els mobles de llenya de qualitat val la pena de restaurar-los i donar-los una nova oportunitat allargant la seva utilitat. Referent a mobles nous, ell mateix en fa alguns. Vaig poder veure un sofà fet per ell; així com, també, una capçalera de llit. En Juan entapissa, sobretot, sofàs, butaques i cadires. Diu que dels mobles antics que hi ha a Menorca, la majoria, són mobles anglesos i que ben val la pena conservar-los durant molt de temps. 

La feina d'entapissar de bell nou un sofà, una butaca o una cadira consisteix en treure el farcit vell del seient i deixar només l'esquelet del moble. A partir d'aquí se comprova que tota la llenya estigui en perfectes condicions i si hi ha qualque travesser o peça rompuda es substitueix per una de nova o, en cas que fes falta, es procedeix a encolar la llenya. En el cas que duguin molles les repassa i les ferma. Després hauran d'anar cosides a les cingles de jute perquè el seient torni a tenir la fermesa per poder-hi seure confortablement. Segons el tipus de moble ha de treure patrons per tallar les noves teles i folrar de bell nou la cadira, butaca o sofà. 

Per folrar empra diferents tipus de teles, diferents colors i textures que els clients poden escollir al seu gust. Al mateix establiment poden trobar l'ajuda de n'Ester, una de les filles de en Juan que treballa amb en el negoci familiar. Hi ha gran varietat de mostraris de teixits per fer un moble que serà únic i totalment personalitzat. Els teixits que podreu trobar van des de la pell, el cuir, la seda, els velluts o teixits anti-taques amb tractament anti-bactèries, etc. 

En Juan, a part d'entapissar mobles i parets, instal·la moquetes i també confecciona cortines, estores, coixins, etc. Per cert, referent a les cortines, ell mateix va a casa dels clients que ho requereixen per agafar les mides corresponents. Esper que aquest ofici tan interessant passant el temps no es perdi.

Juan Contreras Espinosa 

Tapisser

Tapisseria Contreras Hogar. 

Carrer Doctor Camps, 14 - Maó 

e-mail: esterconhor@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 24/01/2021

antonio.olives1@gmail.com

Bartomeu Febrer - Fuster primater d'obra fina

La definició de primater, segons el diccionari d'A.M. Alcover i F. de Borja Moll, és: "Que fa feina amb coses fines. Es diu especialment fuster primater: ebenista, fuster que fa feina amb mobles fins". Això és el que fa en Bartomeu Febrer, a més d'altres coses.

En Bartomeu va començar de mosso als 13 anys a la fusteria Florit-Hdalgo, al carrer Goya a Ferreries. Hi va fer feina durant 4 anys. Als 17 anys es va posar a fer feina amb en Vicent Martí, cunyat seu. Anys més tard va muntar una fusteria amb en Joan Febrer, un cosí seu. Era Fusteria Mobles Febrer, o hi va fer feina durant 7 anys. És a partir del 1992 que va muntar el seu propi taller com autònom as Migjorn Gran. Anys més tard ha traslladat el taller a Ferreries, que és on fa feina actualment.

En Bartomeu treballant a la planejadora

Tot i que la fusteria metàl·lica ha anat agafant força dins el gremi de la construcció, sobretot quan es tracte d'obra nova i en acabats d'exterior, sempre hi ha reformes i restauracions on la llenya és imprescindible. És el cas d'enfronts de cases antigues, on se segueix emprant la llenya per els bastiments, portes antigues i persianes de llibret.

En entrar dins el taller d'en Bartomeu es percep l'agradable olor a llenya, tant típica de les fusteries de tota la vida. Una mescla d'olors segons cada tipus de llenya que empren.

La llenya que en Bartomeu empra per interiors és el pi de Flandes, l'avet i el pi insignis per fer premarcs; també el roure, l'iroco i teca de Birmània (aquesta darrera s’empra, especialment, per feines a barcos). Per exteriors utilitza, principalment, l'iroco tant per bastiments com per portes i finestres. És un tipus de llenya molt resistent als canvis i inclemències del temps.

En Bartomeu fa mobles clàssics per encàrrec, mobles de cuina, de quartos de bany, escales d'interior... Ha muntat i munta terrasses de bars, fa baranes i barreres de jardins o horts i arrambadors. I, restaura mobles antics als que els dona nova i més llarga vida; així com portes de carrer antigues, etc.

Tot i que avui en dia la planeta i la garlopa han estat substituïdes per la planejadora, una moderna màquina que té varies funcions, una gran part de la feina és manual, i totalment artesana, basada el els principis d'anys enrere.

Despès de les explicacions d'en Bartomeu, trob que pel color, els grops i les aigües de cada llenya les començ a tenir identificades per famílies. Quan visiti una altra fusteria intentaré identificar ls tipus de llenya, a veure si he tret un aprovat.

Esper que els fusters artesans de llenya com en Bartomeu tenguin relleu generacional i amb futur, per evitar que es perdi aquest ofici i confiant en que l'alumini o el PVC no acabin amb la llenya. 

Bartomeu Febrer Pons

Carta de Mestres Artesà Fuster Primater

Carrer Major, 147 Es Migjorn Gran

Email: fusterfebrer@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 01/03/2020

antonio.olives1@gmail.com