Més que fer feina amb les mans

Us agrada la feina ben feta, manipular objectes, canviar peces, fer fotos, emprar les xarxes socials i explicar històries? Si la vostra resposta és afirmativa, no hi ha dubte, som davant artesans en potència. No és cap broma! Bé, potser aquesta afirmació és agosarada, però almanco tindríeu aclarides part de les tasques a què s’enfronta un artesà, i això no és poc. 

Visita escolar

Segur que qualque vegada us han dit o deveu haver sentit a dir l’expressió “a poc a poc i amb bones”. Si, a més, hi afegim la dita “feina feta no té destorb”, ens trobam davant dues de les principals característiques de les feines artesanes. I segurament direu, per què? És ben senzill i fàcil d’explicar. La feina dels artesans és lenta, ja que els productes que elaboren es fan mitjançant tècniques principalment manuals i les peces es fan una a una; emperò no es perd el temps, sinó que el minuciós procés productiu dona com a resultat un producte de qualitat. 

Resulta que habitualment es vincula el concepte d’artesà a la persona que fa feina amb les mans. Ras i curt, però no deixa de ser una definició bastant simple; no us ho sembla? Fa uns anys, el sociòleg Richard Sennett va escriure L’artesà, un llibre en què analitzava la revaloració de la feina artesana enfront de les deshumanitzades formes de treball i de consum del món actual. El seu plantejament anava més enllà de definir l’artesà com a tal i ho extrapolava a qualsevol professió. Per Sennett, el valor del fet artesà es troba en la reflexió, el coneixement profund i la personalització, cosa que fa possible saber on s’han fet aquells productes, qui els ha fet i en quines condicions. Arran d’aquest punt de vista, en algunes de les activitats que desenvolupam al Centre Artesanal de Menorca hem convingut i donat per bona aquesta definició: “Un artesà gaudeix del que fa i procura fer-ho bé pel simple fet de fer-ho bé; personalitza i dona caràcter al seu producte; experimenta, investiga amb materials i formats; aprèn treballant; mostra empatia amb el client; se centra en la producció, no acostuma a ser bon venedor i no vol intermediaris.” Per tant, ser artesà és molt més que fer les coses amb les mans. Pensau-hi i veureu que en el vostre dia a dia hi ha qualque fet que mostra com tots tenim part d’artesans. 

I voleu dir que no es pot emprar maquinària o no es pot introduir la tecnologia? I tant que sí! Es poden emprar tant en el procés productiu com de gestió i comercialització. Les eines mecàniques, sense caure en l’automatització, faciliten i agilitzen la feina, mentre que les tecnologies de la informació i la comunicació s’empren tant en els tràmits de gestió, com en el disseny de productes, l’accés a recursos formatius, la coordinació de feines, la recerca i coneixement de materials i tendències, el contacte amb els clients, la creació de catàlegs, etc. De fet, l’artesania, a més d’ajudar a mantenir el patrimoni històric i cultural d’un territori, és una activitat viva, creativa i dinàmica, que genera teixit econòmic. Per tant, vosaltres, que heu nascut en el món digital, teniu l’avantatge d’estar familiaritzats amb la tecnologia i la podeu emprar com una eina versàtil per a infinitat de tasques. 

Si feis una recerca per la xarxa trobareu plantejaments sobradament optimistes sobre l’emprenedoria en el món artesà i part de raó deuen tenir. Si deixam de banda les obligacions pròpies de qualsevol negoci, és cert que hi ha un canvi en la percepció de l’artesania, en el valor que es dona a aquests productes, en la conscienciació responsable i sostenible del consumidor, en l’interès per adquirir productes alternatius… 

Per apropar-vos, ni que sigui una mica, a l’actualitat de l’artesania de Menorca, parlarem de quatre oficis prou singulars. 

L’esparter: la creativitat i la sostenibilitat és a les teves mans 

És, possiblement, l’ofici més manual de tots i una de les pràctiques artesanes més sostenibles, ja que la matèria primera neix i es descompon al camp i només s’empra energia humana, tant per a la recol·lecció com per a la posterior transformació en el producte final. 

A Menorca ha estat una feina que se’n diu d’“a més a més”; és a dir, una feina per guanyar-se un jornal extra o per a l’autoconsum. Gran part de les persones que han fet d’esparters o en coneixen la tècnica provenen del camp, ja que era una pràctica que es feia als llocs, sobretot durant les llargues vetlades d’hivern.

Mans experimentades de l'esparter

La llista d’objectes que es poden fer podria ser inabastable, des dels més tradicionals (senalles, clucales, beaces) fins a tot allò que permeti la vostra creativitat i enginy. Per exemple, fa pocs anys que en l’àmbit internacional es va posar de moda l’elaboració de caps d’animals com a articles de decoració. En principi no es pot dir que sigui un art gaire complicat. La feina primera que s’ha de fer abans no es puguin començar a elaborar objectes és la llata. Es tracta d’una trunyella de brins de fibres vegetals que a Menorca s’acostuma a fer de nou cames que es van entrecavalcant. El més difícil és trobar qui s’hi vulgui dedicar, però encara tenim la sort que hi ha gent disposada a mostrar l’ofici. 

L’arader: un ofici d’arrel 

Potser és un dels oficis més emblemàtics de l’illa i ho ha aconseguit sense fer renou, amb la humilitat inherent als seus orígens rurals. No us podeu arribar a imaginar la quantitat de visitants que s’interessen per l’ofici d’arader, sobretot després de veure les barreres. Per a molts menorquins és un element que tenim tan vist que no ens crida l’atenció; en canvi, la gent que ens visita les troba d’allò més originals, totalment integrades a l’entorn i representatives del paisatge menorquí.

Més enllà de barreres i baranes d'ullastre

Xerrant amb els pocs artesans que ens queden, tots afirmen que tenen molta feina i, fins i tot, en qualque moment els aniria bé tenir un mosso, un aprenent. Quines són les dificultats que tenen? A part dels aspectes relacionats amb les contractacions i les característiques dels tallers, que solen ser petits i és complicat que hi hagi més d’un o dos treballadors, els araders es troben que no hi ha relleu i si res no canvia en pocs anys ens sobraran els dits d’una mà per comptar-los. 

Costa d’imaginar que no siguem capaços de mantenir aquest ofici d’arrel, icònic i representatiu de l’illa. És primordial revertir la situació actual i trobar qui reculli el testimoni d’aquests menestrals. 

El sabater: el gust per la feina ben feta 

Aquest és l’aval del sector del calçat menorquí d’ara i d’abans. L’elaboració d’un producte de qualitat amb bones dosis de disseny han caracteritzat els sabaters menorquins, els quals, al llarg dels anys, han demostrat ser capaços d’adaptar-se, en paraules de l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, “a les conjuntures més diverses i de supervivència davant les crisis més greus”. Tot i que aquesta declaració és de començament de segle XXI, volem creure que també en tindran la capacitat en aquests moments tan difícils.

Botes de la col·lecció del Museu de Menorca

Al segle XIX ja s’afirmava que la qualitat i el disseny del calçat menorquí eren molt alts. En aquella època la base productiva encara era artesanal i el més important de tot era disposar de sabaters experimentats i de treballadors altament formats. La posterior industrialització no podia substituir l’expertesa del personal i això ens fa pensar en la importància de la formació, la qual ha estat una preocupació constant en el món de la sabata. No és sobrer dir que la formació que rebeu ara és essencial per desenvolupar-vos com a persones i per arribar preparats a formacions posteriors que us permetran dur a terme la vostra carrera professional. Curiosament, aquesta perspectiva ja era ben present durant l’edat mitjana quan van néixer els gremis d’oficis, creats per defensar els interessos dels artesans i vetlar per la seva formació. 

El rellotger: l’especialització per marcar la diferència 

Quan pensam en un rellotger ho solem fer en relació amb la persona que arranja rellotges, que pot canviar una pila o revisar el mecanisme perquè les busques tornin a caminar. Heu de saber que a Menorca tenim un rellotger que no només els fa funcionar, sinó que en recupera de molt antics fent les peces necessàries de manera tradicional i, a més, en dissenya i fabrica. Es tracta d’un ofici amb una llarga tradició a Anglaterra i Suïssa, però excepcional a Espanya. 

Quantes vegades no deveu haver vist que la inquietud per conèixer i millorar en la carrera professional fan que una persona recorri quilòmetres per assistir a cursos, participar en tallers o aprendre devora els mestres? Es tracta d’un temps durant el qual es forma i guanya experiència. L’esforç que això suposa (econòmic, social, familiar) es veu recompensat quan el bagatge adquirit pot fer que la seva sigui una feina especialitzada, potser única en el món o, si més no, amb poques persones capacitades per dur-la a terme. 

La precisió també es troba en el treball

En aquest cas l’artesania és duita a un nivell d’excel·lència gairebé inimaginable, que, al mateix temps, ens mostra com el respecte per les tècniques originals i l’àmbit geogràfic no tenen per què ser factors limitadors. 

Per acabar, quan hom parla de l’artesania hi ha molts de criteris que la defineixen i, per tant, no hi ha una única accepció. No obstant això, en un intent de resumir l’artesania us deixam el nostre decàleg particular amb el desig que us ajudi a estimar-la i valorar-la, i la il·lusió que qualcú de vosaltres s'hi dediqui. 

1. L’artesania és habilitat. Imaginau-vos asseguts al torn intentant fer un gerro a partir d’un tros d’argila. 
2. L’artesania són vivències. El contacte directe entre artesà i client ha fet dels tallers autèntiques àgores on es pot xerrar de tot. 
3. L’artesania és transmissió de coneixements. Molts oficis i tècniques han passat de generació en generació, en diversos casos dins el nucli familiar. 
4. L’artesania és adaptació a l’entorn. Les pràctiques artesanes sorgeixen de la necessitat dels habitants d’un territori, que n’agafen la matèria primera més propera per donar-hi un ús que els faci més fàcil la vida quotidiana. 
5. L’artesania és herència cultural. Els ebenistes menorquins van reproduir els mobles que arribaven d’Anglaterra durant la dominació britànica. 
6. L’artesania és economia. Petits tallers han evolucionat cap a marques reconegudes a escala mundial. 
7. L’artesania és evolució. Visitau el Museu, on hi ha exposats els primers ornaments fets amb ossos, i després entrau a un taller de joieria d’autor. 
8. L’artesania és esforç. N’hi ha prou d’anar a una pedrera i veure els grans blocs de pedra que s'extreien per construir les cases. 
9. L’artesania és festa. Així ens ho marca el calendari festiu a través dels productes propis de cada època de l’any. 
10. L’artesania és marca. Els productes artesans donen autenticitat i identitat al territori, per això l’artesania és una aliada del sector turístic.

Article de Quim Salort Galmés (coordinador del Centre Artesanal de Menorca), publicat al suplement Xoc del Menorca · Es Diari, dia 11/11/2020

centre@artesaniademenorca.com