A Sant Climent, anys enrere, dins el carrer de Sant Jaume hi havia tres ferreries; tres ferreries que funcionaven a ple rendiment. Era l'època en què els pagesos llauraven amb la colla de bísties, o amb mitja colla, i els missatges cavaven roques rere la colla perquè no hi quedes cap tros erm. Els ferrers gairebé no donaven abast en fer eines per fer la feina del camp: relles, càvecs, xapons i aixades. Quan aquestes eines estaven gastades de tant llaurar o cavar les aceronaven de nou, posaven acer a l'aceró de la rella o càvec que, després, posaven a la fornal encesa fins que el ferro es posava vermell com les brases. Així es donava forma als acerons deixant les eines com noves per un bona temporada.
També esmolaven i trempaven les eines de fer llenya o eixermar: aixades, rastells, destrals, dalls i gatzolls. Una altra feina que feien era ferrar les bísties de cabestre que empraven per llaurar i per estirar del carro o carretó. La feina consistia en posar les ferradures noves, i ho feien sobretot durant l'època de llaurar i sembrar, per la qual cosa els tres ferrers no donaven abast i els pagesos havien de fer cua esperant el seu torn. Altres eines que forjaven els ferrers eren les que empraven els trencadors, picapedrers o araders. En poques paraules: totes aquelles eines artesanals de tall.
Avui dia en què tots aquests oficis s'han mecanitzat, l'ofici de ferrer es troba en perill de desaparèixer, sobretot com a ofici de ferrer artesanal que faci feina amb fornal i ferro forjat. Totes aquestes eines abans esmentades, avui la majoria en desús, ja es queden com a peces de museu. Actualment els pagesos ja no empren relles, ni els trencadors o picapedres empren escoda o martell de doble tall. Tot això ja ha passat a la història.
 |
| Lluís Vinent és un dels darrers ferrers artesanals |
De tres ferres que hi havia a Sant Climent avui en queda un, en Lluís. Es tracta d'un mestre artesà que representa la sisena generació d'una mateixa saga de ferrers, segons informació d'Adolf Sintes que és cosí de la mare d'en Lluís. Els que ell recorda són el seu avi en Santiago Sintes i el seu conco en Pedro Sintes amb qui va aprendre l´ofici.
En Lluís té molta feina a base de soldadura però encara empra la fornal, sobretot per a ornaments amb ferro forjat que pot ser per a l'acabat d'unes capçaleres de llit o d'uns peus de taula, una barana, un passamà d'escala... També per a unes barreres per a l'entrada d'un lloc o a xalets, escales i pèrgoles o reixes, que són elements que en certes construccions es posen.
En Lluís també fa feina amb acer inoxidable que, amb certa freqüència, supleix el ferro. Però, sens dubte, una peça de ferro forjat sempre tindrà més presència i qualitat. Vora la fornal, com és natural, hi ha l'enclusa amb el mall, el martell i una col·lecció de pinces i esmolles per aguantar el ferro calent mentre se’l moldeja damunt l'enclusa.
Lluis Vinent Sintes
Mestre Artesà ferrer
C/: Sant Jaume, 9 (Sant Climent)
Email: lluisvinent@yahoo.es
Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 22/12/2019
antonio.olives1@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada