Receptes per dies de festa, amb producte local

No sé si xerrar de receptes en aquestes dates en què tothom bufa perquè encara va amb la panxa plena. Pot arribar a ser un poc feixuc però, jo us xerraré de receptes d'estiu i sembla que açò alleugeri una mica la cosa. Llàstima del fred. 

Fa un parell d'anys que amb el nom «Receptes per dies de festa, amb producte local» al Centre Artesanal organitzam una activitat de caire familiar en què convidam a avis i nets (i a tota la gent que s'hi vulgui sumar) a elaborar alguna recepta tradicional pròpia de les festes populars. En aquest sentit, és imprescindible, i en tenim una gran sort, la col·laboració desinteressada i, al mateix temps ben activa, del mestre cuiner Miquel Mariano.

Si en la primera edició ens vam decantar per un clàssic com són les pilotes amb salsa de tomàtic, per a l'edició de 2018 vam recuperar, gairebé de l'oblit, unes postres senzilles i ben gustoses: el menjar blanc. Per qui no conegui aquest darrer plat, ve a ser una espècie de crema catalana que no du ous i resulta que ja n'existeix una versió de l'edat mitjana i seria d'origen àrab. La seva elaboració a Menorca va ser més tardana o almanco no és fins a mitjan segle XVIII que en queda constància escrita al receptari de fra Francesc Roger.

Edició 2017, elaborant pilotes amb salsa de tomàtic

Pels qui no vau poder venir, aquí teniu la recepta (per a 6 persones): 1 litre de llet; 150 grams de sucre; pell d'1 llimona (només la part groga); 1 branca de canyella i devers 70 grams de farina d'arròs o Maizena. Primer de tot, desfeim la farina amb un poc de llet freda dins un got, desfeim la sucre amb la resta de llet i ho posam al foc dins una casserola amb la pell de llimona i la canyella. Al poc de ben bullir hi afegim la farina i ho hem de coure a poc a poc sense deixar de remenar, devers 3 minuts, i que quedi espès. Ho deixam refredar i ja ho tenim a punt de menjar. Hi podem afegir cacau en pols, carquinyols esmicats o sucre i la cremam.

Edició 2018, elaborant el menjar blanc

Arribats a aquest punt, si per una d'aquelles coses hi ha qualcú a qui li ha fet ganes posar-se a cuinar, només li dic que just hi queden, com aquell qui diu, quatre línies per acabar aquest escrit i que tardarà gairebé el mateix llegint que fent el plat. Això sí, sigui ara o més endavant, animau-vos a fer-lo que els qui ho han provat repeteixen i, sobretot... que vagi de gust! 

Les dues edicions han estat increïbles per la implicació de totes les persones que hi han participat. La vivesa i ganes d'aprendre dels més petits ha trobat resposta en la generositat dels més grans que, a part d'ajudar en l'elaboració de les receptes, han aportat les seves vivències i coneixements sobre els plats tradicionals. Si a casa seva ho feien d'aquella manera o no, si per fer les pilotes s'untaven les mans amb vinagre o amb aigua, si el menjar blanc el preparava s'àvia, que aquell plat el tenien pel davant i pel darrera perquè no hi havia gaire cosa més, el record del gust.... I, com aquests, un munt de comentaris que han fet les trobades més amenes i disteses.

Un altre dels fets importants d'aquesta activitat és que la gran majoria d'ingredients els trobam a l'illa, són productes de proximitat dels quals en podem conèixer l'origen i amb els quals contribuïm a fer viables les iniciatives dels productors locals. A més, els participants s'enduen un record fet per un artesà, el 2017 va ser una post de tallar feta d'ullastre i el 2018 va ser un plat de ceràmica.

I de cara a 2019? Hem pensat que sigueu els lectors de Xerra i Xala els que ens ajudeu a triar la recepta d'enguany. Per açò us proposam tres plats i farem el que tengui més votacions: conill amb pebre, albergínies plenes o sopa de la reina. El procediment és ben fàcil, només hau d'enviar un correu electrònic a centre@artesaniademenorca.com i indicar el nom del plat que us agradaria que preparéssim. En el número de primavera de la revista donarem a conèixer el plat més votat que cuinarem el 29 de juny, tot just dos dissabtes abans de Sant Martí. Uf! Sembla que hi queda estona, però segur que ja hi ha qualcú que en frissa.

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2019 – núm. 92.