Miquel Anglada - cadirer

Per satisfer la curiositat de conèixer l'origen de les cadires menorquines o cadires Coca Rossa, vaig anar al taller d'en Miquel. Ell i en Lluís, el seu cosí, són la tercera generació que es dedica a fabricar de manera artesana aquestes cadires.

El fundador de l'empresa va ser el seu avi Miquel Anglada Alzina l'any 1920, o sigui, apunt de complir els cent anys. Va començar fabricant cadires de tisora o catres. Aquests catres eren tan lleugers que la gent els duia davall del braç per anar a missa i, a falta de bancs, poder seure. Durant la Guerra Civil va aturar la producció i la va reemprendre l'any 1945. Va dissenyar les cadires plegables a partir de la forma del catre. El 2017 l'empresa va rebre la distinció atorgada per Innovem per la seva trajectòria professional. 

Miquel Anglada Alzina va assumir fer les cadires del Teatre des Born. Era una persona amb inventiva; tant és així, que va fer sa carrosseria del «Plata autocorreo de Ciutadella a Maó». Però l'encert està amb el disseny de la cadira Coca Rossa, escampada arreu del món; fins i tot, al Camerun. 

Avui dia, en Miquel, el qual disposa de la Carta de Mestre Artesà Cadirer, juntament amb en Lluís, continuen amb aquest negoci centenari, fabricant diferents mides de cadires: per a fillets i filletes, trones, catres i taules, gronxadores..., tot amb sistema plegable. També fan arranjaments de cadires que amb el temps s'hagin deteriorat i ells els allarguen la vida útil, deixant-les com noves. 

Aquestes cadires estan confeccionades amb llenya de pi, amb el seient i el respatller amb lona. Això fa que siguin unes cadires comodíssimes, ideals per terrasses i jardins. Terrasses de bars d'estiu i restaurants com els que hi ha arreu del port de Ciutadella. És que són molt funcionals: es pleguen i ocupen poc espai a l'hora de guardar-les.

En Miquel ajustant els laterals d'una cadira

I em diran: i per què el nom de Coca Rossa? Sembla ser que prové del besavi, que quan anava a escola duia coca amb pebre, amb gairebé més pebre que coca, resultant tenir un color més rosat. Segurament va ser així que li varen treure en Coca Rossa, nom que va passar a les cadires menorquines, les quals se segueixen coneixent amb aquest nom. 

En Miquel també te concedida la Carta de Mestre Artesà Apicultor. Cuida una quarantena de casetes d'abelles que li dónen bona mel artesana. En xerrar de mel, més artesanes que les abelles no hi ha ningú. Emperò, l'experiència i el coneixement de com tractar les abelles i com cuidar-les, fa que l'apicultor també sigui un artesà amb el tema.

Miquel Anglada Marquès 

Mestre artesà cadirer (ARTEME) 

Cadires Coca Rossa 

Carrer Sant Isidre 24, Ciutadella 

e-mail: sillamenorquina@hotmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/10/2019

antonio.olives1@gmail.com

Joan Carrés - Serígraf

Visitar el taller d'en Joan m'ha permès veure com funciona, què és i com s'aplica la serigrafia o estampació sobre teixits de manera artesanal. De fet, vaig poder fer el seguiment de com es fa un estampat.

En Joan és enginyer químic, va treballar a Bayern durant 8 anys a Tarragona però, havent descobert Menorca quan va venir a fer «la mili» as Mercadal, quelcom el devia enamorar que va decidir muntar un petit negoci familiar anys després. 

Els seus pares, el 1946, van fundar una fàbrica tèxtil a Mataró, la segona més antiga en funcionament actualment i regentada, ara, pels seus germans. Motivat per la tradició familiar, va decidir muntar el seu propi negoci, el qual va muntar a un petit local a Sant Lluís. El negoci va anar funcionant i el local li quedava petit així que es va traslladar al polígon d'Es Castell on, desprès d'un temps, el 1999, es va traslladar al polígon de Maó on avui té unes instal·lacions acord amb la producció i demanda que té. 

Amb la crisi, diu que la producció va baixar un 40%, però amb visió de futur i esperit emprenedor, sempre amb noves idees, estan remuntant de bell nou. Disposen d'una plantilla de 20 persones i la producció actual té una sortida amb, aproximadament, 30% de clients a Menorca, 30% a Mallorca, 30% a Catalunya i un 10% a la resta de la Península, Alemanya i Itàlia. També fa venda Online. 

Treballen majoritàriament amb cotó i lli de qualitat, dissenyant peces de vestir autèntiques, pràctiques i molt portables. A més, estampen amb obra gràfica original d'artistes de l'illa. Tracten amb molta cura l'harmonia dels colors, dels estampats damunt de cada color dels vestits creant, així, unes peces úniques.

En Joan serigrafiant

Amb en Joan vaig tenir el gust de veure com estampava uns dibuixos en una samarreta, emprant el sistema de serigrafia -una tècnica molt antiga- un procés totalment artesanal. Per mitjà d'unes pantalles -uns marcs amb una malla finíssima- a les quals, prèviament, s'ha plasmat el dibuix amb una emulsió fotogràfica. 

La placa amb el disseny del dibuix ve a ser com la plantilla que, posada damunt la samarreta, ha d'estampar deixant passar els colors escollits. Així és com queda marcat el dibuix damunt la roba. Un cop el dibuix ja està estampat a la peça de roba, es passa per una planxa calenta per curar les tintes emprades i que quedi ben impresa al teixit. Tots el productes emprats són a l'aigua i ecològics. 

Pou Nou va començar, ara fa 34 anys, fent samarretes d'autor i, poc a poc, ha anat afegint altres peces de vestir com: vestits, camises, jerseis, pantalons, etc. També ha incorporat complements com: ventalls, bosses, colònia, avarques, tovalloles, etc. Tota aquesta gran família de productes porten els estampats nostres i s’ha fet seguint els criteris sostenibles de la empresa i de respecte al món artístic. 

Joan Carres Armengol 

Carta de Mestre Artesà / Carta d´Empresa Artesana 

Document de qualificació artesanal (DQA) 

Es Pou Nou, carrer de s´Olivar 19 B POIMA 

Email: joan@pounou.com

Web: www.pounou.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/10/2019

antonio.olives1@gmail.com

Remi Lora - Ceramista

Va ser l'any 1977, diu en Remi, que junt amb els seus germans es va iniciar dins el món de la ceràmica, fabricant articles de regal i decoració sense cap objectiu concret. Engrescats amb la feina van acabar per muntar un negoci familiar, que va créixer fins a permetre viure'n cinc famílies. 

A dia d'avui en Remi, amb carta de Mestre Artesà Ceramista d'ençà el 2000, és l'únic de la família que continua treballant la ceràmica al seu propi taller (des del 87). Vaig tenir el gust de visitar-lo i veure'l com treballava l'argila. 

El material que empra és, sobretot, argila procedent de Breda (Girona) que rep en forma de pasta humida que ell només ha de pastar i fer-ne unes bolles de diferents mides o mesures segons la peça que vol tornejar posada al torn. D'una d'aquestes bolles, en un moment, va fer una palangrana. Cal dir que cada peça que surt del torn es única, d'aquí el mèrit de l'artesà. 

Un cop fetes les peces d'argila les deixa assecar a temperatura ambient, per després posar-les al forn on hi estan durant unes 8 hores amb una temperatura que va augmentant lenta i progressivament de 0º fins a 980º-1000º. A continuació es fa el procés a la inversa baixant la temperatura fins a 0º. Amb aquest material sobretot fa peces populars com tians, olles, càntirs per aigua, castanyes també per aigua, ribells, gerres, regadores, teules, embuts i tubs per canalitzar i recollir l'aigua de pluja del rost de les teulades.

En Remigi fent una peça

Entrar dins el taller d'en Remi és trobar-te en una mena de museu del fang, degut a que hi ha una gran varietat de peces antigues agafades del llibre de l'Arxiduc. D'aquetes peces em va mostrar una castanyera (per torrar castanyes), un fomiguer que servia per fer fum a les abelles, una pardalera per posar al jardí perquè els ocells hi fessin niu, un fogó, un maridet (braser antic), mosaics, maons per volta de forns de coure pa, etc. També fa feina amb altres materials com el gres, l'argila refractària i la porcellana, material més indicat per fer vaixelles, jocs de cafè, mosaics, rajoles, rellotges de sol i tot el que un pugui imaginar.

Fa feines per encàrrec, tant per particulars com per obres de reformes. Ja poden ser les teules com les canalitzacions d'aigua de pluja. Diu que també cus, per exemple un ribell o una gerra antiga que s'hagi trencat, posant unes grapes amb una mena de montcadí. Açò em va fer recordar anys enrere els “lligadors” que passaven per les cases per si tenien algún ribell romput i amb aquest sistema de cosir, o lligar, allargaven la vida útil de la peça.

Moltes de les peces dels Germans Lora, -ara d´en Remi- han anat a parar a Anglaterra, Suïssa, Australià, Italià, Alemanya, EE.UU...

Avui podem trobar, per exemple, vaixelles a baix cost made in Xina, fabricades en sèrie a milers. Però, una feta d’en Remi sempre serà única i, si un la vol personalitzada, sempre serà una obra d'art irrepetible.

Remigi Lora Buzón

Carta de Mestre Artesà Ceramista

Es Vinyot. Camí des Pou Nou Sant Lluis

e-mail: remilora@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 29/09/2019

antonio.olives1@gmail.com