divendres, 21 de juny del 2019

"Núria Gavin, 35 anys de paper"

Del 2 al 25 de maig el Centre Artesanal de Menorca ha obert la mostra dedicada a la mestra artesana Núria Gavin. L'exposició suposa un tancament de cicle en la trajectòria professional de Núria, amb un recull de les seves creacions en els 35 anys de carrera: postals, làmines, mampares de llum, quadres, llibretes d'autor... Es tracta d'un compendi de peces elaborades en diferents etapes, les quals s'han acompanyat d'un racó amb materials i eines bàsiques de l'ofici, a més de la reproducció d'una entrevista televisiva on s'han vist els processos de treball.

Aquesta ha estat la primera exposició de la Col·lecció Artesans de Menorca amb la qual, any rere any, el Centre Artesanal farà un reconeixement a artesans i artesanes que hagin destacat en la pràctica del seu ofici.

Núria Gavin al costat de les seves peces
Per qui vulgui conèixer una mica més aquesta artesana, Núria Gavin Marco va arribar a Menorca l'any 1982 i al cap de dos anys va començar a produir paper reciclat. Una de les primeres feines que va fer a l'illa va ser de repartidora del diari Última Hora, moment en el qual va ser conscient de la ingent quantitat de diaris que no s'aprofitaven. Davant aquest fet va emprendre el camí del que es va convertir en el seu ofici. De formació autodidacta, va començar a investigar sobre com elaborar paper de forma manual i va exercir labors de docent en diversos tallers de paper reciclat i enquadernació, a més de participar en fires i exposicions.

La seva relació vital i professional ha estat lligada al poble d'Alaior. El primer taller el va obrir al camp, en una casa del camí de Biniguarda, fins que es va traslladar al Convent de Sant Diego, on va treballar durant vint-i-dos anys. La seva darrera etapa professional l'ha feta al carrer des Grillons.

Les mans de l'artesana en ple procés de feina
Mampara de llum
Làmines de paper amb motius florals
Un dels puntals en el desenvolupament tècnic i creatiu de Núria ha estat el seu company, Marcel Villier, pintor i gravador, amb qui es va iniciar en el procés d'elaboració del paper. El seu pas pel món del teatre i l'acrobàcia denoten una inquietud artística que, indubtablement, s'ha acabat traslladant sobre el paper. La combinació del paper amb les tècniques de l'art floral ha donat a l’obra de l'artesana un tret definitori. La llista de productes és gairebé inabastable i en destaquen les llibretes, les làmines i targetes postals, els quadres o les mampares de llum.

El treball lent i parsimoniós que comporta fer paper a l'estil tradicional es veu condicionat, també, pel lloc on s'elabora. En aquest sentit, en un indret com Menorca la humitat fa variar l'estat inicial del paper i l'artesana ho ha de tenir ben present. El domini pràctic i els coneixements adquirits sobre l'ofici li van fer valer la Carta de Mestra Artesana, l'any 2003, i la cessió de la marca de garantia Artesania de Menorca, l'any 2007.

Al llarg dels anys, Núria Gavin, ha tingut molt clar que un dels actius principals del seu treball ha estat el públic, perquè la crítica i la demanda li han permès millorar i avançar i fer de l'experimentació artística la seva senya d'identitat.

Fulls de paper amb flors
Aquestes són algunes de les frases expressades per la pròpia artesana:

«Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir emprar l'art floral, que és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat, permet moltes combinacions artístiques del paper.»

«Elaborar paper és una feina artesana de primer ordre que es pot comparar al fet de pintar un quadre. Mai no surten els mateixos colors i cada full elaborat és diferent de l’anterior.»

«Els meus productes són el resultat d'una producció artesanal i ecològica.»

El catàleg de l'exposició està disponible a la botiga del Centre Artesanal de Menorca.

dimarts, 22 de gener del 2019

Receptes per dies de festa, amb producte local

No sé si xerrar de receptes en aquestes dates en què tothom bufa perquè encara va amb la panxa plena. Pot arribar a ser un poc feixuc però, jo us xerraré de receptes d'estiu i sembla que açò alleugeri una mica la cosa. Llàstima del fred. 

Fa un parell d'anys que amb el nom «Receptes per dies de festa, amb producte local» al Centre Artesanal organitzam una activitat de caire familiar en què convidam a avis i nets (i a tota la gent que s'hi vulgui sumar) a elaborar alguna recepta tradicional pròpia de les festes populars. En aquest sentit, és imprescindible, i en tenim una gran sort, la col·laboració desinteressada i, al mateix temps ben activa, del mestre cuiner Miquel Mariano.

Si en la primera edició ens vam decantar per un clàssic com són les pilotes amb salsa de tomàtic, per a l'edició de 2018 vam recuperar, gairebé de l'oblit, unes postres senzilles i ben gustoses: el menjar blanc. Per qui no conegui aquest darrer plat, ve a ser una espècie de crema catalana que no du ous i resulta que ja n'existeix una versió de l'edat mitjana i seria d'origen àrab. La seva elaboració a Menorca va ser més tardana o almanco no és fins a mitjan segle XVIII que en queda constància escrita al receptari de fra Francesc Roger.

Edició 2017, elaborant pilotes amb salsa de tomàtic
Pels qui no vau poder venir, aquí teniu la recepta (per a 6 persones): 1 litre de llet; 150 grams de sucre; pell d'1 llimona (només la part groga); 1 branca de canyella i devers 70 grams de farina d'arròs o Maizena. Primer de tot, desfeim la farina amb un poc de llet freda dins un got, desfeim la sucre amb la resta de llet i ho posam al foc dins una casserola amb la pell de llimona i la canyella. Al poc de ben bullir hi afegim la farina i ho hem de coure a poc a poc sense deixar de remenar, devers 3 minuts, i que quedi espès. Ho deixam refredar i ja ho tenim a punt de menjar. Hi podem afegir cacau en pols, carquinyols esmicats o sucre i la cremam.

Edició 2018, elaborant el menjar blanc
Arribats a aquest punt, si per una d'aquelles coses hi ha qualcú a qui li ha fet ganes posar-se a cuinar, només li dic que just hi queden, com aquell qui diu, quatre línies per acabar aquest escrit i que tardarà gairebé el mateix llegint que fent el plat. Això sí, sigui ara o més endavant, animau-vos a fer-lo que els qui ho han provat repeteixen i, sobretot... que vagi de gust! 

Les dues edicions han estat increïbles per la implicació de totes les persones que hi han participat. La vivesa i ganes d'aprendre dels més petits ha trobat resposta en la generositat dels més grans que, a part d'ajudar en l'elaboració de les receptes, han aportat les seves vivències i coneixements sobre els plats tradicionals. Si a casa seva ho feien d'aquella manera o no, si per fer les pilotes s'untaven les mans amb vinagre o amb aigua, si el menjar blanc el preparava s'àvia, que aquell plat el tenien pel davant i pel darrera perquè no hi havia gaire cosa més, el record del gust.... I, com aquests, un munt de comentaris que han fet les trobades més amenes i disteses.

Un altre dels fets importants d'aquesta activitat és que la gran majoria d'ingredients els trobam a l'illa, són productes de proximitat dels quals en podem conèixer l'origen i amb els quals contribuïm a fer viables les iniciatives dels productors locals. A més, els participants s'enduen un record fet per un artesà, el 2017 va ser una post de tallar feta d'ullastre i el 2018 va ser un plat de ceràmica.

I de cara a 2019? Hem pensat que sigueu els lectors de Xerra i Xala els que ens ajudeu a triar la recepta d'enguany. Per açò us proposam tres plats i farem el que tengui més votacions: conill amb pebre, albergínies plenes o sopa de la reina. El procediment és ben fàcil, només hau d'enviar un correu electrònic a centre@artesaniademenorca.com i indicar el nom del plat que us agradaria que preparéssim. En el número de primavera de la revista donarem a conèixer el plat més votat que cuinarem el 29 de juny, tot just dos dissabtes abans de Sant Martí. Uf! Sembla que hi queda estona, però segur que ja hi ha qualcú que en frissa.

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2019 – núm. 92.

divendres, 9 de febrer del 2018

El Centre Artesanal de Menorca als PNA



Abans d'entrar en matèria, aclariré el significat de PNA. Aquest no és altre que les sigles dels Premios Nacionales de Artesanía, convocats pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, dels quals el Centre Artesanal de Menorca n'ha estat finalista en la darrera edició. És per això que el següent article tracta sobre aquests premis.

Representants del Centre Artesanal de Menorca a la gala de lliurament dels premis. Madrid, 10 d'octubre 
Estic escrivint aquestes paraules a pocs dies de celebrar el 12è aniversari de l'obertura del Centre Artesanal de Menorca, el 21 de desembre de 2005. Una efemèride que arriba precedida per aquest reconeixement al més alt nivell estatal. En la seva onzena edició, als Premis Nacionals d'Artesania s'hi van registrar 80 candidatures de totes les comunitats autònomes. D'aquestes, 15 finalistes van optar a les cinc categories a concurs: Premi Nacional d'Artesania, al conjunt d'una obra consolidada; Premi Producte, al millor producte o col·lecció dels últims dos anys; Premi a l'Emprenedoria, per a l'emprenedor o empresa que destaqui per la introducció de nous conceptes en el sector; i, Premi Promociona, en una doble vessant: entitats públiques i entitats privades que contribueixin de manera destacada a la promoció de l'artesania. En el cas del Centre Artesanal es competia en l'apartat de premi promociona per a entitats públiques amb la Fundación Centro Galego da Artesanía e do Deseño (que va ser l'entitat guardonada amb el primer premi) i el Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya.

A la gala de lliurament dels premis, celebrada a Madrid el passat 10 d'octubre, hi vam assistir el Conseller d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Miquel Company; els representants d'Arteme, Santi Capó, i d'Entremans, Rosa Queralt; i, el coordinador del Centre Artesanal, Quim Salort. En el decurs del certamen vam poder conèixer iniciatives molt interessants i vam aprofitar per establir, i recuperar, contactes amb altres actors del món artesà amb la idea d'iniciar projectes conjunts. Val la pena recordar que el jurat va seleccionar la nostra candidatura per la destacada tasca de difusió i promoció de l'artesania local, fonamental per entendre la importància d'aquest sector en l'àmbit socioeconòmic de l'illa. I seguia dient que «destaca especialment la seva feina de promoció en coordinació amb els departaments de formació, associacions artesanes i sector turístic, a través de campanyes de sensibilització per donar a conèixer la qualitat i diversitat de l’artesania de l’illa o la creació de rutes per visitar tallers i espais artesans».

El mateix jurat es referia al Centre com una entitat, amb més d'una dècada de trajectòria, que és el punt de trobada dels artesans establerts a Menorca, nucli de difusió i entitat de gestió administrativa. Ha plogut molt d'ençà que l'Ajuntament des Mercadal, el Consell Insular, el Govern Balear i les associacions artesanes (Arteme i Entremans) es van posar d'acord per obrir un centre de promoció i difusió de l'artesania menorquina a l'edifici del cos de guàrdia dels antics quarters militars. Durant aquests anys s'han duit a terme iniciatives diverses amb una presència mercadalenca ben significativa. No debades, es Mercadal té una molt bona representació d'artesans, sobretot d'oficis tan singulars i emblemàtics com l'arader i el pastisser, sense oblidar la contribució mercadalenca a l'evolució de les avarques.

En el dia a dia del Centre també ha estat molt important la implicació de la gent. Sí, la de tots els que llegiu aquest article perquè d'una manera o altra sentim el vostre escalf. Persones que de manera desinteressada heu cedit material per a les exposicions; les que ens heu servit de testimoni per explicar com es feien, i es fan, algunes feines artesanes; les que aprofitant algun esdeveniment dels que se celebren al recinte firal us heu aturat a veure que feim al centre; o, les que us heu apuntat a qualque activitat que hem organitzat... I, no ens oblidam de tota aquella gent que durant l'estiu ha d'ajudar els turistes a arribar fins el centre, la vostra col·laboració és imprescindible.

Per acabar, el diploma ens ompl de satisfacció i ens empeny a seguir fent feina en benefici del sector artesà. Ens hem de felicitar tots per aquest reconeixement, no només l'administració i els artesans sinó també el conjunt de menorquins i, en particular, el poble des Mercadal. L'oferta cultural i turística que ofereix el Centre és molt ben valorada pels visitants i seguirem treballant per donar-li continuïtat. De moment, el 2018 començarà amb una ampliació de l'exposició permanent i continuarem amb més activitats que esperem que siguin del vostre interès.

Gràcies pel vostre suport. Que tingueu un bon any!

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2018 – núm. 88.