Ovidi Pons - Arader

Disposat a conèixer i donar a conèixer el sector de l´artesania de Menorca, vaig anar a veure n´Ovidi al seu taller. El vaig trobar serrant unes peces de fusta amb la serra «sinfin» que és una de les eines imprescindibles per dur a terme la seva feina. Va aturar la serra i vaig poder fer una xerrada amb ell sobre el seu ofici. 

N´Ovidi diu que ell volia ser fuster, però que com que no trobava feina de l´ofici, va començar fent paret seca amb en Lando, feina que va fer durant devers mig any. Després va ser el 2000 quan n'Ovidi va anar a fer feina amb en Pedro Pons, l´arader de Sant Lluis. La primera feina que va fer amb en Pedro va ser anar a tallar llenya d´ullastre, per obrar al taller. Amb en Pedro i començant de zero, va aprendre l´ofici d´arader, sempre seguint les instruccions del mestre.

A partir del 2009 n´Ovidi s´estableix pel seu compte i la feina que fa, és la tradicional de l’ofici d’arader emprant diferents tipus de llenya; però sobretot empra la d´ullastre, amb la que confecciona barreres i els pestells per tancar les barreres. Dels pestells n´hi ha de diferents tipus com el pestell amb secret que a la part de baix duu una mena de segur que no es veu, el pestell normal i el pestell de cop que es el que tenen les barreres del Camí de Cavalls. També fa baranes, passamans, taules de pagès i bancs; tabalets i mànecs de càvecs entre altes estris del camp, així com una extensa varietat de peces per decoració... 

A part de material d´obra nova, ha restaurat carros, carrets d´empenta, civeres o, com ara mateix una antiga sínia, a un lloc del terme de Maó. 

Ovidi Pons al seu taller

Les eines manuals que més empraven els araders anys enrere eren l´uxol, la destral de carejar, la massa i l'escarpa, la raspa, el xerrac i les barrines entre d´altres... Les feines les fa per encàrrec i diu que no dóna abastament, tenint sobre tot demanda les barreres d´ullastre, que tenen sortida fora de Menorca com a diferents indrets d´Espanya, França, Anglaterra, Gal·les, Argentina i Austràlia... La llenya d´obrar d´ullastre que empren els araders, per ser bona, s´ha de tallar, diu n´Ovidi, en la lluna vella de gener o lluna vella d´agost i millor si es seca a ombra o a redossa... 

Tot i que n´Ovidi és un arader jove, ja ha esta guardonat amb diferents premis d’àmbit insular com: Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2009). Premi Votació Popular del VI Premi d´Artesania de Menorca (2009). Premi a la millor peça contemporània a la Fira d´artesania de Menorca (2010). Premi a la millor peça tradicional a la Fira d´Artesania de Menorca (2011) I, Primer Premi en la categoria de Torn del «VII Encuentro de la Madera de Lugones de (2018)» otorgat per l´Ájuntament de Sierro i l´Associació de Amigos de la Madera «Les Forgaixes». Cinc premis que el situen com a un bon mestre artesà de la fusta. 

Ovidi Pons Triay 

Arader amb Carta de Mestre Artesà 1022 

Camí Vell de Sant Climent 

ovidiponstriay@hotmail.com

www.ovidiarader.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 12/05/2019
antonio.olives1@gmail.com

"Núria Gavin, 35 anys de paper"

Del 2 al 25 de maig el Centre Artesanal de Menorca ha obert la mostra dedicada a la mestra artesana Núria Gavin. L'exposició suposa un tancament de cicle en la trajectòria professional de Núria, amb un recull de les seves creacions en els 35 anys de carrera: postals, làmines, mampares de llum, quadres, llibretes d'autor... Es tracta d'un compendi de peces elaborades en diferents etapes, les quals s'han acompanyat d'un racó amb materials i eines bàsiques de l'ofici, a més de la reproducció d'una entrevista televisiva on s'han vist els processos de treball.

Aquesta ha estat la primera exposició de la Col·lecció Artesans de Menorca amb la qual, any rere any, el Centre Artesanal farà un reconeixement a artesans i artesanes que hagin destacat en la pràctica del seu ofici.

Núria Gavin al costat de les seves peces

Per qui vulgui conèixer una mica més aquesta artesana, Núria Gavin Marco va arribar a Menorca l'any 1982 i al cap de dos anys va començar a produir paper reciclat. Una de les primeres feines que va fer a l'illa va ser de repartidora del diari Última Hora, moment en el qual va ser conscient de la ingent quantitat de diaris que no s'aprofitaven. Davant aquest fet va emprendre el camí del que es va convertir en el seu ofici. De formació autodidacta, va començar a investigar sobre com elaborar paper de forma manual i va exercir labors de docent en diversos tallers de paper reciclat i enquadernació, a més de participar en fires i exposicions.

La seva relació vital i professional ha estat lligada al poble d'Alaior. El primer taller el va obrir al camp, en una casa del camí de Biniguarda, fins que es va traslladar al Convent de Sant Diego, on va treballar durant vint-i-dos anys. La seva darrera etapa professional l'ha feta al carrer des Grillons.

Les mans de l'artesana en ple procés de feina

Mampara de llum

Làmines de paper amb motius florals

Un dels puntals en el desenvolupament tècnic i creatiu de Núria ha estat el seu company, Marcel Villier, pintor i gravador, amb qui es va iniciar en el procés d'elaboració del paper. El seu pas pel món del teatre i l'acrobàcia denoten una inquietud artística que, indubtablement, s'ha acabat traslladant sobre el paper. La combinació del paper amb les tècniques de l'art floral ha donat a l’obra de l'artesana un tret definitori. La llista de productes és gairebé inabastable i en destaquen les llibretes, les làmines i targetes postals, els quadres o les mampares de llum.

El treball lent i parsimoniós que comporta fer paper a l'estil tradicional es veu condicionat, també, pel lloc on s'elabora. En aquest sentit, en un indret com Menorca la humitat fa variar l'estat inicial del paper i l'artesana ho ha de tenir ben present. El domini pràctic i els coneixements adquirits sobre l'ofici li van fer valer la Carta de Mestra Artesana, l'any 2003, i la cessió de la marca de garantia Artesania de Menorca, l'any 2007.

Al llarg dels anys, Núria Gavin, ha tingut molt clar que un dels actius principals del seu treball ha estat el públic, perquè la crítica i la demanda li han permès millorar i avançar i fer de l'experimentació artística la seva senya d'identitat.

Fulls de paper amb flors

Aquestes són algunes de les frases expressades per la pròpia artesana:

«Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir emprar l'art floral, que és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat, permet moltes combinacions artístiques del paper.»

«Elaborar paper és una feina artesana de primer ordre que es pot comparar al fet de pintar un quadre. Mai no surten els mateixos colors i cada full elaborat és diferent de l’anterior.»

«Els meus productes són el resultat d'una producció artesanal i ecològica.»

El catàleg de l'exposició està disponible a la botiga del Centre Artesanal de Menorca.

Receptes per dies de festa, amb producte local

No sé si xerrar de receptes en aquestes dates en què tothom bufa perquè encara va amb la panxa plena. Pot arribar a ser un poc feixuc però, jo us xerraré de receptes d'estiu i sembla que açò alleugeri una mica la cosa. Llàstima del fred. 

Fa un parell d'anys que amb el nom «Receptes per dies de festa, amb producte local» al Centre Artesanal organitzam una activitat de caire familiar en què convidam a avis i nets (i a tota la gent que s'hi vulgui sumar) a elaborar alguna recepta tradicional pròpia de les festes populars. En aquest sentit, és imprescindible, i en tenim una gran sort, la col·laboració desinteressada i, al mateix temps ben activa, del mestre cuiner Miquel Mariano.

Si en la primera edició ens vam decantar per un clàssic com són les pilotes amb salsa de tomàtic, per a l'edició de 2018 vam recuperar, gairebé de l'oblit, unes postres senzilles i ben gustoses: el menjar blanc. Per qui no conegui aquest darrer plat, ve a ser una espècie de crema catalana que no du ous i resulta que ja n'existeix una versió de l'edat mitjana i seria d'origen àrab. La seva elaboració a Menorca va ser més tardana o almanco no és fins a mitjan segle XVIII que en queda constància escrita al receptari de fra Francesc Roger.

Edició 2017, elaborant pilotes amb salsa de tomàtic

Pels qui no vau poder venir, aquí teniu la recepta (per a 6 persones): 1 litre de llet; 150 grams de sucre; pell d'1 llimona (només la part groga); 1 branca de canyella i devers 70 grams de farina d'arròs o Maizena. Primer de tot, desfeim la farina amb un poc de llet freda dins un got, desfeim la sucre amb la resta de llet i ho posam al foc dins una casserola amb la pell de llimona i la canyella. Al poc de ben bullir hi afegim la farina i ho hem de coure a poc a poc sense deixar de remenar, devers 3 minuts, i que quedi espès. Ho deixam refredar i ja ho tenim a punt de menjar. Hi podem afegir cacau en pols, carquinyols esmicats o sucre i la cremam.

Edició 2018, elaborant el menjar blanc

Arribats a aquest punt, si per una d'aquelles coses hi ha qualcú a qui li ha fet ganes posar-se a cuinar, només li dic que just hi queden, com aquell qui diu, quatre línies per acabar aquest escrit i que tardarà gairebé el mateix llegint que fent el plat. Això sí, sigui ara o més endavant, animau-vos a fer-lo que els qui ho han provat repeteixen i, sobretot... que vagi de gust! 

Les dues edicions han estat increïbles per la implicació de totes les persones que hi han participat. La vivesa i ganes d'aprendre dels més petits ha trobat resposta en la generositat dels més grans que, a part d'ajudar en l'elaboració de les receptes, han aportat les seves vivències i coneixements sobre els plats tradicionals. Si a casa seva ho feien d'aquella manera o no, si per fer les pilotes s'untaven les mans amb vinagre o amb aigua, si el menjar blanc el preparava s'àvia, que aquell plat el tenien pel davant i pel darrera perquè no hi havia gaire cosa més, el record del gust.... I, com aquests, un munt de comentaris que han fet les trobades més amenes i disteses.

Un altre dels fets importants d'aquesta activitat és que la gran majoria d'ingredients els trobam a l'illa, són productes de proximitat dels quals en podem conèixer l'origen i amb els quals contribuïm a fer viables les iniciatives dels productors locals. A més, els participants s'enduen un record fet per un artesà, el 2017 va ser una post de tallar feta d'ullastre i el 2018 va ser un plat de ceràmica.

I de cara a 2019? Hem pensat que sigueu els lectors de Xerra i Xala els que ens ajudeu a triar la recepta d'enguany. Per açò us proposam tres plats i farem el que tengui més votacions: conill amb pebre, albergínies plenes o sopa de la reina. El procediment és ben fàcil, només hau d'enviar un correu electrònic a centre@artesaniademenorca.com i indicar el nom del plat que us agradaria que preparéssim. En el número de primavera de la revista donarem a conèixer el plat més votat que cuinarem el 29 de juny, tot just dos dissabtes abans de Sant Martí. Uf! Sembla que hi queda estona, però segur que ja hi ha qualcú que en frissa.

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2019 – núm. 92.