Carolina Carreras - Cosmètics naturals

Na Carolina té estudis sobre flors de Bach i aromateràpia; cosmètica natural; i, medicina tradicional xinesa. Treballa amb olis vegetals i colorants naturals, materials amb els quals elabora productes artesans de cosmètica. També practica l'acupuntura.

Amb estudis de cosmètica natural i aromateràpia a Ismet Barcelona. Altres cursos a París, tant de cosmètica natural com d’ olis essencials aplicats damunt de punts d’ acupuntura. Medicina tradicional xinesa a l’ escola Neijing (centre d’ investigació de medicina tradicional xinesa fundada pel Dr. José Luís Padilla).

Na Carolina elabora sabons de glicerina, gels i sals de bany, diferents cremes facials, pinta llavis i esmalt d'ungles vegans, més alguns olis aromàtics. Tots ells amb ingredients naturals de primera qualitat. En destaca la crema facial i l'oleat de camamil·la de Menorca cultivada a l'illa. Aquests productes els elabora en un laboratori, ja que es requereix ddisposar d'unes instal·lacions específiques i molt estrictes. S'han de passar un controls, analítiques i tests dermatològics en altres laboratoris externs, supervisat per un tècnic per així poder tenir el registre sanitari dels productes. 

Durant l'entrevista na Carolina me va fer una petita demostració de com se fa un reparador labial, pel qual va emprar cera d'abella de Menorca, oli d'ametlla, oli d'alvocat, aroma de figa i colorant natural. Aquests productes artesanals, a més a més de la fitxa tècnica, duen la tarja certificada "Artesania de Menorca" que li ha estat concedida pel CIME pel motiu de que és un producte autèntic artesà.

Na Carolina fent cosmètica

Na Carolina ha impartit tallers per infants a algunes escoles i associacions de veïns, participant en el programa "Amb bona lletra" del l'ajuntament de Maó i a escoles de persones d'adults de Menorca. Altres tallers formen part del programa "Ara que tenc temps" que organitza a les escoles l'ajuntament de Ciutadella. El passat Sant Jordi va elaborar uns sabons en forma de roses a la Plaça des Ramal d'Alaior, activitat organitzada per l’ajuntament. En el programa de la setmana jove d'Alaior ha ofert un taller d'elaboració de sals de bany amb el colors del poble.

A l'estiu, durant varies temporades, ha participat en els mercats de nit. Els seus productes també els té a la venda en diferents establiments a Maó, Alaior, es Mercadal, Ferreries i Ciutadella; en alguns hotels de Calan Porter i Cala Galdana; i, a pobles de Mallorca com Fornalutx, Alcúdia, Inca, Palma, Valldemossa, Deià, Can Picafort i Sant Elm. També a Tenerife.

Ha participat en fires puntuals com la del Mercat de Londres a oldspitalfield market “City of London” (2013 i 2016), que va ser tota una experiència. També a fires a les Illes Canàries 2012-2013, 2014 a Fuerteventura, a La Palma el gener de 2019. I amb previsió de fer un salt a França on també impartirà un taller durant la fira.

Al conèixer a persones com na Carolina, un se n´adona de que hi ha feines i oficis artesanals poc coneguts o, al manco en el meu cas, que tenen molt mèrit i val la pena conèixer-los. El fet de que els productes siguin artesans i naturals,sempre tindran un valor afegit.

Carolina Carreras Pons 

Cosmètics Naturals

Carta Artesana 575 Associada a ARTEME

Sant Diego Vell, 25 Alaior

e-mail contacto@cosmeticanaturalmenorca.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 02/06/2019
antonio.olives1@gmail.com

Antonio Vico - Ceramista

Antonio Vico, natural de Granada, resideix a Menorca d’ençà fa 30 anys. Es va iniciar dins el món de la ceràmica amb en Paco Lora l'any 1989, amb qui va treballar durant tres anys, per després instal·lar-se pel seu compte.

Avui dia està en possessió de la Carta de Mestre Artesà Ceramista, tot i que ell es defineix com a Artista d'Ofici. Després de veure les seves obres, he de dir que és la definició més encertada perquè cada peça que surt de les seves mans és una autèntica obra d'art. Els materials que empra n'Antonio per confeccionar les seves peces són el gres i l'argila refractària d'alta temperatura.

Com que mai havia presenciat veure funcionar el torn d'un ceramista, vaig estar al·lucinant tot el temps en veure que allò que per jo no era més que una bolla de fang, posada damunt del torn i modelada per les mans de n'Antonio, es convertia en una peça única.

Antonio Vico amb el torn

Amb el torn va fent peces de tot tipus, les deixa durant un temps que s'eixuguin, perdin humitat, per després posar-les dins del forn a una temperatura de 1000º. Una cuita que se'n diu «bizcochada». Després, una vegada les peces estan fredes, procedeix a esmaltar-les i decorar-les. El següent pas és la darrera cocció que es fa pujant la temperatura del forn de zero a 1250º. En arribar a aquesta temperatura, s'apaga el forn i s'ha d'esperar que la temperatura baixi fins a 100º per poder obrir-lo i evitar que amb el canvi de temperatura les peces es trenquin.

N'Antonio fa peces de tot tipus, moltes per encàrrec i, a més, si volen poden ser personalitzades. Ha fet exposicions a la sala de ”La Caixa” al carrer Nou de Maó i exposicions col·lectives en algun hotel rural de Menorca. Té una exposició permanent a «Artist Studio & Gallery Broeschen» al Camí d'es Castell de Maó. Va guanyar el Primer Premi al millor Stand en una de les Fires d'Artesania d'es Mercadal. 

Després d'haver vist com fa la feina n'Antonio puc dir que el que fa és un tipus de ceràmica creativa, peces úniques que cada una té un valor afegit, el seu valor artístic. Les obres de n´Antonio es poden trobar a alguns punts de venta a Maó, Fornells i Ciutadella. I els estius també a la seva paradeta que munta cada setmana a l'explanada de Maó.

Antonio Vico Pérez

Ceramista Mestre Artesà (Carta 400)

Taller Camí de Trepucó, 33 Es Castell. Illes Balears

e-mail: info@ceramicavico.es

Web: http://www.ceramicavico.es

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 26/05/2019
antonio.olives1@gmail.com

Francesc Pons - Esparter

Per saber què és i què fa un esparter, vaig visitar en Francesc Pons al seu petit taller. Estava cosint un capell de llatra i, per començar, me vaig endur una bona sorpresa. Quan en demanar-li si açò de la llatra era molt antic, la resposta va ser: "a unes coves de Màlaga es trobaren restes d'espart petrificat que es remunten a 30.000 any enrere. També a una altra cova de Màlaga es trobaren restes d´unes cistelles d'espart d'uns 7.000 anys d’antiguitat; per tant, podem dir que l'art d'emprar l'espart és una herència ancestral".

La Carta de Mestre Artesà de què disposa en Francesc s'otorga, en reconeixement al nivell adquirit en l'activitat artesanal, a partir de cinc anys.

Però què és i què fa l'esparter? L'esparter és aquella persona que domina l'art de treballar l'espart. L'espart és una planta de fulles filiformes de 50-60 cm que l'assequen per poder fer el que diuen «llatra o llata». L'espart que empra en Francesc el duen de la part de València. Ell m'explicà que va començar a aprendre a fer llatra als 13 anys a S'Ullestrar de Sant Lluís, amb l´amo en Conforto. I és que anys enrere gairebé tots els pagesos sabien fer un poc de llatra. Solien aprofitar les vetllades d'hivern o els dies que plovia i no podien fer feines a les tanques. Aquells dies de mal temps que anomenaven "de pont i cova", que volia dir que havien d'estar a redossa de la pluja i el fred.

Els pagesos feien sobretot les senalles d'enclotar de diferent mides, les quals empraven per traginar fems, llenya per la cuina de ferro o reble per aixecar enderrosalls o fer paret seca.

Francesc Pons treballant la llatra

Vaig estar observant en Francesc com feia llatra. Assegut amb un manat d'espart davall del braç esquerra, anava trenant 9 grups de brins o cames (com li diuen), fent la llargària que necessiten segons l´aparell que volen fer. Una senalla d'enclotar normal, diu, necessita quatre braces de llatra, que és com la medeixen. Quan la llatra està feta l'han d'esplomitjar, o sigui tallar els caps que surten amb unes tisores, després s'ha que cosir començant pel cul, anar donant la forma i acabant amb les anses. Una senalla d'enclotar acabada pot dur un dia de feina.

En Francesc ha fet i fa diversitat d'estris d'espart com estores, sarrions, senalles, beaces, cucales, etc. La peça més grossa que ha fet diu que és una estora rodona de 4 metres de diàmetre. Senalles d'enclotar amb tapadora, una motxilla amb varis departaments per fer el camí de Cavalls... La peça més petita, unes anelletes per la seva senyora que eren dos petits capells. I és que també fa peces per decoració. A l´hotel Tres Sants de Ciutadella, a l'entrada, hi ha dues butaques folrades de llatra que són obra d'en Francesc.

Ha participat a fires artesanals a Capdepera, Llucmajor, Mas de Barberans... Ha impartit tallers l'Escola d´Adults de Maó, Unió de Pagesos i Es Migjorn Gran. Però, el que és important, diu, és que aquesta tècnica i art de treballar l´espart no es perdi. Per açò és interessant que l’aprengui a fer gent jove.

Francesc Pons Coll

Esparter amb Carta de Mestre Artesà Honorífic 582

Associat a Rosé Albó de Catalunya

C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó

e-mail pilarfanals@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2019

antonio.olives1@gmail.com