dilluns, 5 d’agost de 2019

Francesc Pons - Esparter

Per saber què és i què fa un esparter, vaig visitar en Francesc Pons al seu petit taller. Estava cosint un capell de llatra i, per començar, me vaig endur una bona sorpresa. Quan en demanar-li si açò de la llatra era molt antic, la resposta va ser: "a unes coves de Màlaga es trobaren restes d'espart petrificat que es remunten a 30.000 any enrere. També a una altra cova de Màlaga es trobaren restes d´unes cistelles d'espart d'uns 7.000 anys d’antiguitat; per tant, podem dir que l'art d'emprar l'espart és una herència ancestral".

La Carta de Mestre Artesà de què disposa en Francesc s'otorga, en reconeixement al nivell adquirit en l'activitat artesanal, a partir de cinc anys.

Però què és i què fa l'esparter? L'esparter és aquella persona que domina l'art de treballar l'espart. L'espart és una planta de fulles filiformes de 50-60 cm que l'assequen per poder fer el que diuen «llatra o llata». L'espart que empra en Francesc el duen de la part de València. Ell m'explicà que va començar a aprendre a fer llatra als 13 anys a S'Ullestrar de Sant Lluís, amb l´amo en Conforto. I és que anys enrere gairebé tots els pagesos sabien fer un poc de llatra. Solien aprofitar les vetllades d'hivern o els dies que plovia i no podien fer feines a les tanques. Aquells dies de mal temps que anomenaven "de pont i cova", que volia dir que havien d'estar a redossa de la pluja i el fred.

Els pagesos feien sobretot les senalles d'enclotar de diferent mides, les quals empraven per traginar fems, llenya per la cuina de ferro o reble per aixecar enderrosalls o fer paret seca.

Francesc Pons treballant la llatra

Vaig estar observant en Francesc com feia llatra. Assegut amb un manat d'espart davall del braç esquerra, anava trenant 9 grups de brins o cames (com li diuen), fent la llargària que necessiten segons l´aparell que volen fer. Una senalla d'enclotar normal, diu, necessita quatre braces de llatra, que és com la medeixen. Quan la llatra està feta l'han d'esplomitjar, o sigui tallar els caps que surten amb unes tisores, després s'ha que cosir començant pel cul, anar donant la forma i acabant amb les anses. Una senalla d'enclotar acabada pot dur un dia de feina.

En Francesc ha fet i fa diversitat d'estris d'espart com estores, sarrions, senalles, beaces, cucales, etc. La peça més grossa que ha fet diu que és una estora rodona de 4 metres de diàmetre. Senalles d'enclotar amb tapadora, una motxilla amb varis departaments per fer el camí de Cavalls... La peça més petita, unes anelletes per la seva senyora que eren dos petits capells. I és que també fa peces per decoració. A l´hotel Tres Sants de Ciutadella, a l'entrada, hi ha dues butaques folrades de llatra que són obra d'en Francesc.

Ha participat a fires artesanals a Capdepera, Llucmajor, Mas de Barberans... Ha impartit tallers l'Escola d´Adults de Maó, Unió de Pagesos i Es Migjorn Gran. Però, el que és important, diu, és que aquesta tècnica i art de treballar l´espart no es perdi. Per açò és interessant que l’aprengui a fer gent jove.


Francesc Pons Coll
Esparter amb Carta de Mestre Artesà Honorífic 582
Associat a Rosé Albó de Catalunya
C/. Sant Manuel 98, 1r – 2ª Maó
e-mail pilarfanals@gmail.com


Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 09/05/2019
antonio.olives1@gmail.com
































































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada