Joan Coll - torner

Tan com va estic descobrint més i més artesanes i artesans d'arreu de Menorca. En aquesta ocasió he visitat en Joan Coll, a Ferreries. En Joan va entrar en contacte amb el món de la llenya als 12 anys en una fàbrica de mobles, on prest va aprendre a manejar el torn. Va ser a on primer va poder experimentar amb la feina tradicional de la fusteria i l'ebenisteria, i a on va poder anar aplicant la seva imaginació creativa, complementant la feina del torn amb la d'ebenista.

Engrescat amb la feina amb el torn, i veient els resultats que obtenia aconseguint peces úniques (per tant artesanes), el 2007 va començar a tornejar per segments, cercant sempre dissenys innovadors i aconseguint peces cada vegada més sofisticades i úniques.

El 2002 el Govern de les Illes Balears li havia concedit la Carta de Mestre Artesà Torner en l'ofici de la fusta, una distinció ben guanyada i merescuda.

Joan Coll mostra algunes de les seves creacions

En Joan ha tornejat balustrades, passamans o arrambadors, detalls per mobles, però, sobretot, peces artesanes de diferents mides, algunes de grans dimensions com un sèrie d'àmfores fetes a escala tretes de documents antics. Crida l'atenció una mostra d'algunes d'aquestes àmfores, de les quals n'hi ha de romanes, gregues, turques i púniques. A més, té una gran varietat de gerres i gerros, centres de taula, soperes i ancolles. Fa uns anys va fer devers 60 bolles per als jugadors de La Bolla de Sant Lluís.

Entre el 2003 i el 2004 va decidir treure un nou producte, les castanyoles. Ho va fer després de consultar pintures de Chiesa i documents de folklore antics. Així va aconseguir treure amb la màxima fidelitat el model de l'autèntica castanyola menorquina.

Hi ha varis factors que influeixen en la qualitat d'unes castanyoles: la llenya, la precisió del diàmetre i el buit de cada peça perquè el so de percussió sigui perfecte. Cada mà té el seu joc. El joc de la mà dreta, anomenat «femella», té el so més greu; i, el joc de la mà esquerra és més agut i s'anomena «mascle». Diu en Joan que fer un joc de castanyoles li pot dur entre 8 i 9 hores de feina. Em dèia que gairebé tots els grups folklòrics de Menorca tenen castanyoles que ell ha fet i, fins i tot, que un grup de folklore d'Alacant li va encarregant varis jocs de castanyoles.

Sempre empre llenyes de bona qualitat i diferents, com ara el banús, el pal vermell, el ginjoler, el bedoll, l'auró, l'ullastre, el pi i l'alzina. Va emprant una o altra llenya segons la peça a què va destinada. Cada peça la poleix amb paper esmeril i l'acaba amb un brunyit amb cera d'abelles. Mai empre tinys i cada peça queda amb el color natural de la llenya amb què ha estat feta.

A en Joan li agradaria poder ensenyar l'art de la torneria a joves, sobretot a fer castanyoles, i transmetre els seus coneixements per evitar que es perdi aquest ofici artesà de torner de la fusta.

Joan Coll Janer

Mestre Artesà Torner de fusta

Email: etsalocs@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 13/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Amal Zaccour - dissenyadora de calçat

Amal Zaccour és libanesa i va estudiar arquitectura d'interior i disseny de moda a Barcelona. Va venir a Menorca el 1999 contractada per la fàbrica de sabates Salord Jover de Ciutadella, on hi va treballar varies temporades com a dissenyadora artesana. El 2002 Amal va crear «Uooks!» la seva pròpia marca d'avarques. Així va començar a treballar pel seu compte com a artesana autònoma.

L'origen de les avarques es remunta als primers foners de les Illes Balears. Aquest calçat estava fet amb cuiro, amb una sola peça que adaptaven a la forma del peu i que cosien de manera rudimentària. Era un calçat que estava pensat per caminar per paratges abruptes i per protegir els peus de pedres i roques.

Els pagesos van heretar aquest tipus de calçat veient en ell una forma ideal de protecció dels peus ja que havien d'afrontar llargues jornades de caminar damunt terra. Amb tot, en van millorar el disseny.

Amal reinterpreta l'avarca menorquina

El tipus d'avarca va anar evolucionant quan va començar a emprar gomes de neumàtics de cotxe que ja no servien i les empraven per fer la planta de l'avarca. És a partir d'aquí que l'avarca es confecciona en tres peces: la planta de goma o cautxú, l'empenya de pell o lona i la tira del taló o talonera, tots tres elements cosits amb fil encerat. Anys enrere els pagesos es confeccionaven les seves pròpies avarques.

Amb el pas del temp, els dissenys de les avarques han anat evolucionat molt més, tan és així que aquest tipus de calçat ha aconseguit entrar dins el món de la moda. A l'ús del cautxú s'hi han incorporat altres materials innovadors, especialment pensats per facilitar la confecció de les avarques menorquines. L'objectiu és aconseguir un calçat més còmode sense perdre la seva essència original, un referent genuí de l'illa.

Amal Zaccour dona una passa més en el disseny de les avarques amb la marca «Uooks!». La seva proposta és una desconstrucció per a reinterpretar les avarques construint noves peces que descriu com a «atemporals i amb ànima». És que quan veus les avarques que dissenya Amal te n´adones que l'art no té límits.

I quin és el significat de Uooks? És el mot usat pels pagesos quan va a arreplegar les vaques. Així la marca per Amal vol ser un homenatge al camp i als seus pagesos. Un homenatge també als llocs de Menorca ja que molts dels seus models duen el nom de llocs d'arreu de Menorca.

Avui en dia les avarques de Menorca les podem trobar en diferents models, materials i colors, que podem combinar amb elegància genuina i comoditat. Un calçat que podem lluir tant a la platja com a la ciutat, com en qualsevol esdeveniment.

Amal Zaccour

Dissenyadora de calçat i complements

amalzaccour@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 06/09/2020

antonio.olives1@gmail.com

Roberto López - picador de pedra

Roberto López és natural de Barcelona i resident a Menorca d'ençà el 2005. En Roberto va estudiar "arts aplicades a l'escultura" a Santiago de Compostel·la. Acabats els estudis va estar treballant en la rehabilitació de conjunts històrics de Galícia.

L'any 2000 es va desplaçar a València per a treballar al taller de Manolo Martín, mestre faller, aconseguint el premi al ninot indultat de 2001. Aquesta experiència li va obrir el camí en el món dels decorats de teatre i cinema, creant escenografies i realitzant propostes per a l'estand d'Ericsson al Barcelona Mobile 2009-11. És col·laborador habitual de Pepe Von Strudel a les decoracions d'hotels com el Ritz o el Cottom House a Barcelona.

El marès és present en bona part de l'obra de Roberto

La seva obra ha anat evolucionant des dels seus inicis com a picapedrer i escultor ornamental. Ha passat de l'escultura clàssica i figurativa cap a l'experimentació amb diferents materials com ara la fusta, el vidre o el ferro, i cap a formes cada vegada més abstractes i poètiques estant, en aquest moment, investigant amb la síntesi de la forma. Combina amb sensibilitat les formes geomètriques amb les estructures orgàniques buscant el missatge inherent, una història encoberta que surt i transmet a través de la seva obra.

Diu Roberto que quan va arribar a Menorca va ser com descobrir un lloc d'inspiració: la llum, els colors, la pau eren com un regal que li oferia la natura. Açò el va afavorir per inspirar-se i anar creant el seu propi estil. Va començar a treballar el marès esporàdicament, experimentant amb pedra de diferents pedreres de Menorca. L'escultura, diu, «es crea dins d'un mateix però la pedra que tens davant mostra vides anteriors a les quals dones nova vida i açò influeix en el procés i el resultat final».

Fa tres anys que gestiona Sa Sinia Art Hub de la qual és soci fundador. Es tracta d'un espai que comparteix amb altres artesans i artistes on l'art és l'eix principal. Un espai on ofereix alguns tallers com els que ha impartit a l'Escola d'Adults des Castell i a alguns grups escolars.

Roberto ha participat en algunes exposicions o certàmens on ha vist premiades algunes de les seves obres. Premi al ninot de falla Na Jordana, València (2001); millor peça contemporània de la Fira d'Artesania de Menorca (2011); finalista en el certamen d'escultura ciutat de Maó (2018); i, segon Premi d'Artesanía Creativa, Alaior (2018).

Darrerament en Roberto també es dedica al gravat. Diu que «el gravat, és per jo, la membrana que hi ha entre la pintura i l'escultura». Per jo, que som un enamorat del marès, va ser un plaer poder contemplar algunes de les seves obres. Obres de marès, aquesta pedra que es ve usant a Menorca des de la mateixa Prehistòria.

Roberto López Fernández

Tècnic Superior en Escultura

Carta d'Artesà Picador de Pedra

Gestor Cultural de Sa Sínia Art Hub

Email: robertolopezescultor@gmail.com

Article d'Antoni Olives, publicat a Menorca · Es Diari, dia 30/08/2020

antonio.olives1@gmail.com